Una cosa important quan es fa un viatge llarg (Amsterdam-Kilimanjaro: 8,5 hores) és descobrir que a KLM existeix una opció anomenada "Tourist Comfort". Que té els mateixos serveis que la classe turista, però un considerable major espai. És més car, evidentment, però paga molt la pena. Vaja, a mi me la paga, us ho asseguro.... El cangueli de volar no te'l treu, però el portes amb unes molt més altes quotes de dignitat.
En aterrar a l'aeroport Kilimanjaro (a prop de la ciutat d'Arusha, capital tanzana dels safaris), m'adono de dues coses: la primera, que no rebo aquella bofetada de calor característica dels meus viatges cooperants a Senegal, Togo o Benin; la segona, que no m'omple les narius aquella olor també tan característica. Aquella olor barreja d'espècies, de florit, empalagosament dolça que ofendria el fons de l'ànima si no fos perquè és la benvinguda del contingent africà. Bé, el cas és que res de res d'aquestes senyals gravades amb foc a la meva memòria (tampoc les vaig tenir en arribar, ara fa 10 anys a Johannesburg). El motiu? No el sé: potser que estem molt més alts que a, per exemple Dakar, que hi ha menys humitat (estem al final de l'estació seca), que no hi ha tanta gent en arribar.... Segurament un munt de causes. És alhora motiu d'alegria i decepció.
Bé, ens recull el que serà el nostre guia aquests 8 dies de safari, l'Steven, ens regala un barret de safari a cadascú, un repel.lent de mosquits, una mini guia d'animals i cap a l'hotel a sopar i a clapar. L'endemà comença el safari pel primer parc: Tarangire.
Fem 5 horetes de safari i cap el "lodge", per a ser exactes, "tended lodge" (després hi tornem).
L'endemà esmorzem a les 06.00 (els nostres ous amb bacó i salsitxes) i cap el parc (el lodge està a uns 7 quilòmetres). I més bèsties. Bé, esperem que això sigui una constant, que per això hem vingut....Veiem, si fa o no fa, els mateixos animals. Però amb més quantitat i en situacions xules: els elefants fent forats a la sorra del riu sec i extraient aigua, els lleons a l'ombra al costat d'un "waterhole" i sempre amb restes de menjar... Com que ara hi ha poca aigua, els animals van als mateixos punts a veure i allà estan els gats grossos (perquè us juro que es comporten exactament com el que són: gats grossos) esperant a veure que els ve de gust en el menú del dia.
Això sí, anar amb el jeep per aquests camins, o bé t'arregla els problemes ossis i articulars, o et disloca de per vida.
El concepte "tended lodge" és el següent: enmig de la sabana es munten unes tendes fixes enormes (com una gran habitació d'hotel: mega llit de matrimoni amb mosquitera, taula de treball, cadires grosses o sofàs, water, dutxa, pica amb mirall...). Són fetes de tres parets de lona i una quarta de construcció que es on van els serveis i les connexions. Bé... De lona, lona,,,, més aviat de mosquitera. Per estar en un contacte amb la natura més genuí, diuen.... Això sí, estan muntades damunt d'una palafits d'entre mig metre in un metre d'alt. La "gràcia" també, diuen, és que estan separades l'una de l'altra i allunyades de l'espai central (menjador, piscina, bar...) per, tornem-hi, una major comunió amb la natura. No cal que us digui que són de luxe i valen una pasta... Tant és així que tot el que beguis durant l'estada és gratuït. Bé, així és el Maramboi, a l'entrada de Tarangire.
Els de la llança saben el que es fan? Doncs és de suposar que sí, perquè aquesta gent fa centenars d'anys que es barallen amb els lleons que miren de fotre-les-hi el ramats. I són tan seriosos i se'ls veu tan convençuts d'ells mateixos que mira, inspiren confiança. D'altra banda, la probabilitat de que un lleó passi exactament pel campament no deu ser gaire alta, més tenint em compte que estem a les afores del parc.
Sigui pels nervis, per l'adrenalina del primer dia de safari, perquè abans d'anar al llit se m'acut llegir a la guia el llistat incommensurable de malalties que es poden agafar a Tanzània... La qüestió és que no acluco l'ull. No puc llegir ni escriure crònica perquè fins i tot dins la tenda i dins la mosquitera se'm mengen els mòsquits i altres INI (Insecte Volador no Identificat). Doncs a escoltar música suau amb el telèfon... Passen hores, passen més hores... I l'Elisa que s'aixeca per buidar la bufeta i torna al llit. I sento un soroll a la tenda, alguna cosa que cau. I em cago. I a les fosques veig una silueta humana. I em cago més. I intento obrir el llum i no trobo l'interruptor. I la caguera ja quasi em baixa pantalons avall. I foto al final un crit de la hóstia eeehhhh!!!!!. I la silueta s'il.lumina i és l'Elisa.
- No havies tornat al llit fa cinc minuts?
- És que tenia calor i m'he tornat a aixecar.
- Que no em senties intentar obrir el llum??????
- És que porto els taps.
- I el soroll que ha sigut?
- És que he tombat el pot de l'insecticida.
- Tu em vols matar. Que no ho saps que sóc un cagat?????
RRROOOARRRRRR un lleó crida fora la tenda....
Estupendu... Collonut... Sensacional. Ara ja puc dormir. No em vindrà d'aquí.... Comunió amb la natura.
I sí. M'adormo.
