Peró anem a pams: la mosca tsè-tsè. Inseparable companya de viatge per aquests safaris de Déu. A la que obres les finestres i el sostre per começar a fotografiar bèsties, entren en grup a donar-te la benvinguda al parc en qüestió. Un ésser espantosament lleig (fa por només mirar-la) i que fot unes fiblades que déu n'hi do. El pitjor que et pot passar, és clar, és que t'encomanin la tripanosomiasi o malaltia de la son (així anomenada perquè en darrera instància et pot induir el coma). Però no patíssim que les probabilitats d'agafar la malatia són ínfimes i, a més a més, el tractament és senzill i efectiu. El que us deia: la pallissa és que les vas espantant o matant (amb una cua de vaca amb mànec que portem al cotxe), peró quan t'atures a veure bèsties.... Zasca! Ja te l'han fotut...
Bé, al que anàvem. El Serengeti.
Us l'imagineu com jo, suposo. (Llegiu això amb veu de documental de la 2): "El Serengeti, esa basta llanura interminable de la sabana africana donde el ciclo de la vida y de la muerte se sucede tras cada amanecer". A que sí???? Efectiament, Serengeti vol dir en llengua massai "planuria sense fi". Nosaltres anem al, "oju", Mbalangeti Luxury Tended Loge. I sí que és una passada: super preciós, un menjar que, de veritat que no us exagero, podria estar a qualsevol hotel de cinc estrelles europeu, un servei inmillorable, unes habitacions precioses (aquí només hi ha una paret de lona, la resta és pedra), unes sortides de sol que treuen el singlot de cop, un paissatge acollonant, unes vistes des del mejador espatarrants, en fi: té moltes i moltes coses positives.
I negatives? També.
Enumero:
1. També ens han d'escortar a la tenda. Amb l'afegit de que com que no hi ha servei de telèfon entre habitacions, has de dir a quina hora vols sortir, vols sopar, vols fer una cervesa...
2. En cas de trobar-nos amb algun problema hem de fer sonar el xiulet que hi ha al clauer de l'habitació. Us ho juro, un xiulet. D'aquells de ferro llargs....
3. De què ens escorten? De zebres (no cal), gacel.les (tampoc no cal) altres antílops (et foten un susto de mort quan te'ls trobes a les fosques a la porta de la tenda, però et tenen ells més por a tu que al revés). I de babuins. I aquí m'han matat. Els meus enemics més acèrrims del món animal: les mones, els micos, els primats.... Des de que una mona em va voler robar la sandàlia (posada, és clar) a Bali, que els tinc declarada la guerra sense quarter.
4. La distribució del lodge. Dalt d'un turó, arribes al "Welcome Center" (wifi, cafè de cortesia a tota hora i la direcció de l'establiment) i el menjador i piscina estan a 700 metres turó enllà (sense wifi, sense cafè de cortesia). O sigui que d'una banda a l'altre has de passejar entre bestiar hervíbor (sustets i prou) i putos babuins (ascu). Entre aquests dos espais, als pendents del turó hi ha els bungalows-tendes (no wifi, no cafè...). Una aventura arribar-hi. I nosaltres amb un xiulet (!). I amunt i avall... Que si faig una cervesa en arribar del safari no puc escriure el bloc. Que si escric el bloc no puc prendre quelcom amb les magnífiques vistes de la foto superior... Un peregrinatge constant... Una romeria... El Via Crucis.
5. El paissatge. Però no hem quedat que era preciós???? Sí, i tant, turons verds, boscos... Magnífic si estigués a Uganda buscant goril.les. Però no al Serengeti, collons. A veure. La geografia a aquesta banda del parc és: turons, boscos, planúria, boscos, turons, etc. Entre tant bosc, creieu que hi ha gaires "gats"? N'hi ha, sí que n'hi ha (molts menys que al "Central Serengeti, la planúria central on hi ha la major concentració de grans predadors del món). Peró són molt difícils de veure si no impossibles (el nostre guia dixit i els empleats del lodge dixit). Amb tant d'amagatall boscós, perquè haurien d'estar a la vista de la gent (poca, molt poca) que hi ha? Això sí, nyus a punta pala, més que mosques i mosquits... I és que aquí al West Serengeti ara hi ha una "petita" migraciò de nyus (res, cosa d'unes quantes decenes de milers). I zebres, i antílops i algun búfal i algun elefant. Molt xulo, de veritat (jo crec que si veig algun nyu més a la meva vida em sagnaran els ulls).
Imagineu si és un lloc poc usual que de 20 tendes-xalets d'aquests, n'hi ha 3 d'ocupats. I això que està d'oferta i "només" costa 210 $. Però és que al Central Serengeti hi ha llocs on una nit costa (ho sé del cert) 752 €. Tal i com ho llegiu!!!! I els llocs no tan cars (també n'hi ha de molt més cars) estan plens.
Després d'una tarda de game drive (safari) i tot un dia ens queda clar que o anem al centre o marxarem d'aquest mític part sense veure els gats. El problema és que no podem anar i tornar a l'oest, perquè hi ha dues hores i mitja des d'on som d'un camí infumable, o sigui 5 hores. I a l'endemà hauríem de tornar a fer aquest camí per anar cap el Ngorongoro. Una pallissa descomunal pel guia i una tortura per a nosaltres. Finalment, deseperat, enfadat com una mona, decebut... Envio un wats a la nostra agent de viatges (Viatges XL) explicant la situació. S'estranya de la situació, però, d'una manera absolutament increïble i amb una professionalitat incomparable ens ho arregla (tot i ser diumenge al vespre): passarem la darrera nit al Central Serengueti i, a més a més, també arregla el vol en globus que havia de fer l'Elisa (i que ens havien de confirmar a l'Oest, però s'han fet el longuis perquè en aquesta època NO HI HA VOLS EN GLOBUS A L'OEST per manca de demanda). Està clar que aquí l'ha cagada de manera espectacular la contrapart local. L'agència de viatges tanzana (bé, és keniata, amb una base a Tanzània). Des d'aquí mil gràcies a Viatges XL (i a l'Eli M. especialment)!!! Ens ho han solucionat tot sense haver de posar nosaltres un euro de més.
I dit i fet, un dia de safari pel Serengeti Central i podem veure dos guepards, dos lleopards un munt de lleons, un serval, hienes... Un munt de gats, vaja!!!!!
Els guepards es veuen de més lluny que els lleons, i els lleopards depèn de la sort que tinguis i del guia que portis (en un altre entrada parlaré de guies). Però els lleons.... Penseu que les fotos que penjo aquí estan fetes amb el mòbil. Vosaltres mateixos....
I la veritat és que el lloc on dormim "Serena Lodge Serengeti" és una passada. Massa "pijo" i tot. Però, precisament per això és el que tenia habitacions lliures (i no us dic el preu perquè cauríeu de cul i no us aixecaríeu). I, evidentment, aquí també t'escorten al lodge (aquí són tots de construcció imitant les cabanes massai). Però és que aquí la cosa és majúscula. No us exagero (aquesta vegada de veritat que no) si us dic que en cinc minuts, mentre preniem el cafè a la terrassa després de sopar, van venir a veure aigua de la piscina una hiena, una girafa i un búfal!!!!
I l'endemà, mentre l'Elisa fa el safari en globus (jo no... que sóc un cagat ja ho sabeu, però és que a més a més, costa 500 $ per persona; és el regal a l'Elisa per repetir el viatge per a mi), l'Steven i jo fem un altre safari de dues hores, i au, un guepard amb una cria, més hienes, un altre Serval.... Això sí és el Serengeti que tot tenim al cap!!!!
Sort del canvi, perquè, de veritat, que tenia la impresió de que el viatge se'm torçava sense remei. Sense poder gaudir de "El Serengeti, esa basta llanura interminable de la sabana africana donde el ciclo de la vida y de la muerte se sucede tras cada amanecer".
Si veig un nyu més, però, m'agafa un atac! I mira que em cauen bé i que són tontos, pobres, però és que n'hi ha taaaants!!!!!!! També us haig de dir que crec que a l'època de la famosa migració massiva, el primer dia ha d'impressionar, però al final, acabes fins el gorro d'ells, segur!!! I és que la millor època per venir al Serengeti és, segons el meu punt de vista, ara. Perquè estem al final de l'època seca i els animals volten pels llocs on hi aigua. El Central Serengeti és un secarral d'un parell de collons, una immensa planúria sense fi i més seca que la moixama. Però és tant bestial el que s'hi veu i el que es viu...
Propera entrada: cràter de l'Ngorongoro!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada