Doncs sí, això és la lletra de la sèrie de televisió Cheers (tothom que en tingui entre 35 i 45, per força en va ser fan). I no ho recordàvem, però passava a Boston. I Cheers existeix de veritat. En realitat, l'interior que sortia a la sèrie era un plató; el que sí és igualet i tal i com la redordem és l'entrada del carrer.O sigui sí, ja estem a Boston. Però no hem vingut directes de New Hampshire, no. Abans hem passat dos dies a Cape Cod.
Abans, però, un apunt climàtic.
Hom espera arribant al mes d'octubre a Nova Anglaterra, una tardor com cal: boires, cels de color plomis, pluja, fred, els boscos vermellosos... vaja aquelles condicions que fan que et vingui de gust entrar a un petit cafè a escalfar-te amb un beuratge calent. Doncs no. però ni de lluny. De fet, de moment, està fent uns dies radiants, unes temperatures al migdia de 30º i la sensació d'estar a ple estiu. Que, d'acord, està molt bé. Però, sincerament, li treu una mica de romanticisme a la imatge.
A més a més, aquest dilluns 10 d'octubre a estat Columbus Day (festa nacional que commemora l'arribada de Colom -de fet, uns quants mil·lers de quilòmetres Atlàntic avall). I això vol dir que ha estat un cap de setmana de holydays, o sigui: de tot a vessar de gent.
Doncs Cape Cod és una península a uns 150 km al sud de Boston d'allò més bonica: platges llargues, dunes immenses, poblets antiquíssims (vaja, tot ho antics que poden ser aquí, s'entén), cases molt ben conservades i, a més a més, és parc natural. Vaja, una delícia. El fet és que és la destinació vacacional prediecta dels bostonians; dels benestants que tenen unes cases de colló de mico, dels que es paguen un hotelet senzill o dels que passen tot el dia i tornen. Conclusió: Cape Cod és realment preciós, però semblava Lloret al mes d'agost (potser no tant, pero quasi). I això, entre d'altres coses vol dir: tot més car, cues a la carretera, etc... En fi, que ens quedem que és molt bonic i que si hi heu d'anar, no ho feu en cap de setmana.
Boston és una ciutat senzillament espectacular. La història dels primers colons i la de la independència dels Estats Units s'escriu pels carrers del seu Downtown; és plena de meravelloses irish taverns, de retaurants italians excel·lents, de carrerons llambordats estrets entre cases precioses de fusta o totxana vermella, de seguidors dels Boston Celtics (bàsquet), els NewEngland Patriots (Futbol Americà) i -els autèntics reis de l'esport- dels Boston Red Sox (beisbol). Una ciutat per a ser passejada amb tranquil·litat fent aturades de tant en tant per prendre una pinta d'alguna de les moltes cerveses locals que es fan aquí. I els parcs! Normalment ja són bonics, però ara, és clar, amb aquests colors...
A més a més, en ser una de les ciutats més antigues dels EUA (la més antiga de les grosses, per entendre'ns) és la seu del primer metro del país, la primera escola pública, el primer diari... I hi podem trobar el vaixell més antic, la taverna més antiga... Vaja, fins i tot hi podem trobar alguns dels primers pobladors europeus que varen arribar. Aix, no! Que per variar són gent contemporània disfressats de l'època!
Hem aprofitat per visitar Harvard (òbviament la univeritat més antiga dels EUA) i malgrat l'hem buscat com a deseperats no hem trobat en Walter Bishop, ni el seu laboratori (per als seguidors de Fringe). I a més, malauradament, ens hem adonat que ja no hi estudiarem... potser fer-hi classes algun dia? Qui ho sap...
La veritat és que la ciutat ens ha agradat moltíssim a tots tres: sí aquest any viatgem tres (i no, no estem embarassats). Som els dos de sempre i, fins el dia 25 d'octubre a Memphis, la Imma que ens acompanya (una amiga de l'Elisa amb qui ja vam compartir el viatge a Namíbia). A nosaltres dos, tot i que no tenen res a veure, ens ha recordat una mica San Francisco: per la mida, sobretot (pràcticament es pot anar caminant a tot arreu) i per ser una ciutat amb molta història i molt acollidora.Res, hem hagut de deixar avui Boston. Aquesta nit dormim a un hotel perdut enmig de Connecticut i demà abandonem Nova Anglaterra, camí a Philadelphia (que tampoc no és una ciutat històrica, és clar).
Nova Anglaterra ens ha encantat, Boston ens ha entusiasmat. La seva famosa tardor un regal per a la vista (avui ja ha arribat de veritat i de cop i volta!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada