La primera destinació d'aquest viatge ha estat Nova Anglaterra, i concretament dos estats: New Hampshire i Massachusetts. Hem arribat a Concord, la capital de primer, realment cansats després dels vols i de dues hores i mitja de conducció des de l'aeroport de Boston (sí, aquest viatge també és una promesa de culs sense ratlla). La veritat és que només havia de ser una hora de cotxe, però ens hem trobat uns embussos espectaculars al voltant de Boston (desconeixíem aquesta faceta de la rutina dels Estats Units; a l'oest no ens hi vam trobar).
A la recerca de la famosa tardor, hem conegut el White Mountain National Forest per la Kancamagus
higway, i els volts dels llacs Winnipesaukee i Squam i hem acabat la visita a New Hamshire a la ciutat costanera de Portsmouth. Conduint per Nova Anglaterra durant la tardor no pots evitar sentir que mil explosions de color incendien els boscos. Allò que tant ens va meravellar de Utah, la quantitat de colors que pot arribar a tenir la terra, aquí es repeteix però amb el fullatge dels arbres. És realment impresionant veure els verds profunds acompanyant els grocs lluents, els verds clars al costat dels taronges, els ocres i marrons del bracet dels vermells més incendiaris... Realment una meravella que ja de per si mereix creuar l'Atlàntic! A més a més, el paisatge acaba complentant-se amb evocadores i solitàries casestes (o mansions) de fusta enmig del bosc o que s'aboquen als llacs. Realment el lloc perfecte per retirar-se a escriure un llibre, o per a que aparegui el típic psicòpata amb una destral o un subfusell ametrallador i t'esguerri el cap de setmanade manera fatal...
Finalment, a Portsmouth (antiga ciutat colonial) ha coincidit que hem vist i viscut tres actes socials al mateix temps i al mateix lloc: l'
Strawberry Banks (un barri sencer de l'època colonial que es conserva i es manté i que és un museu a l'aire lliure, on la gent, vestida d'època, et convida a veure l'interior de les cases); el
Fall Festival (una mostra de productes ecològics de la terra i d'artesania) i el concurs de
Chilli (pagues una entrada i tastes tots els
chillis que preparen els restaurants de la ciutat, ho regues amb alguna de les excelents cerveses locals i després -si pots- votes el millor). Tot molt bé, molt bonic i molt bo, però com que la tardor es resisteix a arribar, fer tota aquesta activitat a ple sol i a 30 graus..... té conseqúències digestives fatals.
A la recerca de la famosa tardor, hem conegut el White Mountain National Forest per la Kancamagus higway, i els volts dels llacs Winnipesaukee i Squam i hem acabat la visita a New Hamshire a la ciutat costanera de Portsmouth. Conduint per Nova Anglaterra durant la tardor no pots evitar sentir que mil explosions de color incendien els boscos. Allò que tant ens va meravellar de Utah, la quantitat de colors que pot arribar a tenir la terra, aquí es repeteix però amb el fullatge dels arbres. És realment impresionant veure els verds profunds acompanyant els grocs lluents, els verds clars al costat dels taronges, els ocres i marrons del bracet dels vermells més incendiaris... Realment una meravella que ja de per si mereix creuar l'Atlàntic! A més a més, el paisatge acaba complentant-se amb evocadores i solitàries casestes (o mansions) de fusta enmig del bosc o que s'aboquen als llacs. Realment el lloc perfecte per retirar-se a escriure un llibre, o per a que aparegui el típic psicòpata amb una destral o un subfusell ametrallador i t'esguerri el cap de setmanade manera fatal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada