El repte d'aquest any: pizza i pasta (i com no esdevenir Pavarotti i Caballé)

Sí. És evident que no cal ser Hércules Poirot per esbrinar a on anem enguany de viatge. Una ruta que comença a Florència (on ja hi som), passa per la Toscana, arriba a Roma i baixa cap a Nàpols i la costa Amalfitana. Misèria: tres setmanetes encara no... On queden aquells viatges que fèiem de cinc setmanes allà on Cristo va perdre les espardenyes? Lluny. Queden lluny...

En fi, que amb bon humor hem agafat l'avió i tot i que tota la setmana anunciaven sol pel diumenge, algú deu haver pensat: calla cony, que avui vola el Ricard. Enviem-li uns núvols i unes turbulències des del Prat i fins a Florència.

I així ha estat.

Per variar.

En fi. Una de les primeres coses que ens ha cridat l'atenció de Florència és la calor. Molta calor. Massa.

Una altre la gent. Molta gent. Massa. Infumable. No em vull imaginar com deu ser això en cap de setmana i en estiu.

Tenim un apartament amb unes vistes envejables i perilloses. Envejables per això:

Perilloses perquè l'habitació és sota sostre i aquest s'inclina de mala manera amenaçant de forma inequívoca la meva testa.

Hem estat quatre nits a Florència. Us passo un resum per temes:

1. Museus, esglésies, duomos i palazzos diversos (art, art i més art).

Com podeu imaginar, aquesta ciutat és una bogeria. Tot el centre és patrimoni de la humanitat i tenint en compte que va ser una de les repúpliques (i després ducat) més importants d'Europa durant un parell de segles com a mínim, i que era la llar d'una de les famílies més riques (els Medici) i de personatges com ara Dante, Galileu, Miquel Àngel, Donatello, Boticcelli... Doncs està tot dit, no? Doncs no. Aquí va néixer (o va trobar el seu màxim punt de riquesa) el Renaixement.

La llista de visites, comentada:

1.a. Il Duomo (la catedral de Florència): una de les meravelles de la creativitat humana. Enorme. Tota ella de marbres blancs, roses i verds. Sensacional. Amb una cúpula descomunal (més que la de Sant Pere del Vaticà) i una campanar preciós dissenyat per Gioto. Meravellosa per fora, perquè per dintre és una llufa. A més de que molts espais estan tancats tot i que l'àudio guia te'ls explica, sembla que l'interior no els importés gaire. Però val la pena venir a Florència només per veure'l per fora.

1.b. El baptisteri del Duomo: que curiosament està separat de l'edifici principal (probablement perquè es tracta d'una estructura molt anterior d'època romana). Sensacional per dintre amb una cúpula tota decorada amb mosaics i amb un pantocràtor central que és una delícia. Per fora deu ser maco. Però estava en restauració i només es veia la bastida. Assenyalar les quatre portes (una a cada punt cardinal) que són de bronze i amb uns treball magnífics d'escenes dels evangelis. Les originals estan al museu del Duomo (que està tancat per reformes fins l'any vinent).

1.c. La Santa Croce: una altre església més bonica per fora que per dins. Façana de marbres i interior força pobre a no ser per les tombes (o monuments funeraris) de, ni més ni menys, que: Galileu, Dante, Miquel Àngel, Rossini... Res, uns pajarrundis...

1.d. Palazzo-Museu Brugelo: un enorme palau (un de tants dels que hi ha, que és una autèntica barbaritat!) ple d'escultures renaixentistes entre les que destaquen, sobretot, les de Donatello i algunes de "menors de Miquel Àngel.

1.e. Galleria dell'Accademia: un dels absolutament imprescindibles. Ni més ni menys que on es pot veure la que, segurament, és l'escultura més famosa del món: el David de Miquel Àngel. Impressionant l'escultura i la presentació sota una cúpula de vidre. S'ha de reservar entrada per internet (ho hem fet) o estar disposat a fer cues de més d'una hora. S'ho val molt. Tot i la gentada quedes absolutament corprès. La resta d'ombres (no gaires més) una col.lecció d'art sacre i unes escultures inacabades també del mestre dels mestres.

1.f. Les Capelles dels Medici: un cant a l'egolatria d'aquesta nissaga. Un enorme espai de marbre i pedres precioses i semi precioses amb els mausoleus d'Alguna dels personatges més importants del clan. Amb una capella dissenyada i amb escultures de, com no, Miquel Àngel. Espectacular (tot i que estaven molt i molt sonats).

1.g. La Galleria degli Ufficci: el museu dels museus de Florència i un altre dels imprescindibles (reservar o cues). Centenars i centenars de quadres del Renaixement i d'escultures romanes ( quasi tot de les col.leccions d'art dels amics Medici). Tot i que acabes fins el monyo de gent i gent i gent i de Madonnes en els seus diversos formats. Val la pena només patir per poder veure les dues obres més famoses i importants de Boticcelli: El naixement de Venus i La primavera. Ara, les cues i cops de colze per a poder veure-les també són importants. També hi ha Rafael, Caravaggio, Tizziano... Esgotador.

1.h. San Miniato al Monte: una sorpresa inesperada. Pujàvem un turó per veure la posta de sol sobre la ciutat i l'Elisa el va recordar. Després de l'esgotadora al pujada a l'altre banda del riu Arno, encara t'enfiles una mica més i vas a parar a aquest convent. Preciós. Tot i que la façana també és de marbres (mira, tenen aquesta dèria), l'interior és romànic i amb uns frescos brutals. Una autèntica meravella que a més no convoca centenars de turistes. Vam tenir la sort de poder escoltar els monjos cantar vespres. Això i les vistes de Florència al vespre van confortar els nostres cors i van donar descans als nostres peus absolutament destrossats (a Florència es va caminant a tot arreu).

Amb dos bunyols per peus i dues roques per bessons hem visitat aquesta ciutat exasperant per inacabable. I ens han quedat un munt de coses per veure. Però ni els nostres músculs, ni el nostre cervell saturat, ni les nostres butxaques, ni el nostre temps donava per més.

En breu penjo una altre entrada amb tòpics, típics i costums dels Florentins...