Tot passejant a Miss Elisa per la Toscana...

N'haureu de permetre que abans d'explicar-vos quatre coses dels llogarets de La Toscana que hem visitat, ampliï en un parell de temes l'exposició de l'entrada anterior ( coses de les preses i del cansament... Vaja, que me'n vaig oblidar).

Els italians fan els millors gelats del món. No ho dubteu. Són sensacionals. Tots, els de les gelateries més "pijes" i conegudes, i els de les més normalets ( els primers més, és veritat). Nosaltres en vam tastar un a San Giminiagno d'una gelateria que havia guanyat el premi al millor gelat del món durant 4 anys consecutius. A banda de la dubtosa objectivitat d'un concurs d'aquest estil, hem de dir que els gelats eren absolutament estratofèrics. De veritat que mai no n'havíem tastat uns d'iguals. Per cert, les gelateries que a casa s'anuncien com a "italianes", ni puto cas. Ni punt de comparació.

De Pompeu Fabra al Senyor Roca. El que va fer l'il.lustre filòleg amb la llengua, ho va fer anys després el Senyor Roca amb els lavabos. És a dir, durant anys tots hem sabut que per fer córrer l'aigua per la tassa de l'inodor s'havia d'estirar d'una cadena que sempre estava situada a la dreta de la cisterna mirant el vàter. Després, certament, les cadenes (val a dir que amb una certa tendència que trencar-se i quedar-se a la mà del caganer o caganera) van ser substituïdes per botons o palenquetes a la cisterna, que al seu torn, va disminuir la seva situació respecte al terra de manera considerable. 

Doncs a Itàlia no han tingut un Signore Pietra que els fes aquesta feina fonamental pel correcte desenvolupament d'una societat avançada. Aquí cada vàter que visites és un repte a la imaginació i a la lògica mecànica. Que si pedal al terra, que si la coneguda cadena, que si un botó sota la cisterna (com el de la recepció dels hotels,però cap per avall), que si un botó gran a la paret, que si.... En fi. Un frenesí.

Finalment vam sortir de la molt senyorial i renaixentista Florència i en un viatge cap a Roma que ha durat 4 dies vam fer un tour per aquesta regió de tòfones, de formatges, de bons vins i pobles i ciutats medievals. Sí, tot i que Florència és el cap i casal del Renaixement, la resta de la Toscana és essencialment medieval. De fet són pobles i ciutats espectacularment ben conservats. L'explicació, en el cas de Siena ( i imagino que en certa manera ampliable a la resta) és que els Medici, després d'innumerables guerres van aconseguir subjugar la ciutat (han estat sempre grans enemigues) i no va deixar que és dediquessin al negoci de moda del moment, la banca, ni al comerç internacional. De manera que la ciutat no es va poder desenvolupar i va quedar tal i com era. Segurament va ser una putada per ells en aquell moment, però ara és un auntèntic regal.

Tant Siena, com San Giminiagno, com Volterra i el petitíssim Monterregio són absolutament preciosos.

San Giminiagno sembla de lluny un Manhattan fantasmagòric. I és que aquí els senyors medievals es van dedicar a construir torres altes, altes ( a veure qui la tenia més grossa)...

Volterra és força més gran i també molt maca. El que passa és que després de San Gimi, qualsevol cosa sembla menys. No obstant, es veu que l'escriptora de la saga "Crepúsculo" va fer néixer la seva saga de vàmpirs en aquesta ciutat-poble. Quelcom absolutament incomprensible a no ser que no hagués visitat el poble de les torres. Però és clar, per gustos, els colors.

Al tanto que Volterra és absolutament molt maco. Aquí ho podeu veure: 

A més a més té una catedral absolutament magnífica, amb totes les parets decorades amb uns frescos "acollonantes" i una plaça preciosa.

Ara que per preciosa, Siena. És una ciutat impressionant. Top Ten. Hi hem estat dos dies i ni en broma hem pogut veureu tot. Una animalada. Començant per l'arxifamosa Piazza dei Campo (on cada any es celebra el famós Palio, una cursa de cavalls salvatge on cada barri participa amb el seu genet). La plaça té forma de vano obert i fa baixada cap a la part més estreta, on es troba el magnífic Palazzo Comunale amb la seva enormíssima torre que es veu des de tota la ciutat de tan alta que és. Per cert, al pati del palau vàrem poder escoltar una companyia cantant fragments de la Traviata de Verdi.

Però potser el més significatiu i espectacular de Siena és el seu Duomo.

Em primer lloc perquè és preciós. És gòtic, tot i que la façana és posterior i, és clar, en marbre. Però en aquest cas el marbre és pràcticament només blanc. Amb la qual cosa en un dia assolellat com el que vam ensopegar és impossible de mirar-la gaire estona sense les ulleres de sol sota la pena d'encegar-te (i això no és una exageraciò).

I en segon lloc perquè l'interior també és espaterrant. Tot el terra són mosaics de marbres diversos amb escenes de L'Antic Testament. És realment una bogeria.

Evidentment totes aquestes visites a palazzos, duomos i altres edificis les hem fet amb àudio guies, amb les subsegüents dues conseqüències. A saber:

1. Som molt més rics en cultura i saber.

2. Som molt més pobres en diners.

Però en aquest cas, realment, no et dol.

Paraula d'Stone ( de "pedra", mai millor dit).

No sé si he fet prou palès que, de moment a la Toscana es menja de putíssima mare i a un preus força raonables.

Per cert que d'entre els tipus de turistes abunden els del nostre país veí per ponent, els japonesos i els nord americans.

D'aquí a no gaire: Roma, la Ciutat Eterna.