Roma, la Cittá Eterna...

I tant que ès eterna, la mare que la va arribar a parir... És eterna perquè hi veus, clarament més de dos mil anys d'història ( que ja són anys) i és eterna perquè camines i camines i encara camines més. Entre que la ciutat i allò que en diuen el Centro Histórico és enorme. Que nosaltres tenim l'apartament ( sí, a Miss Elisa enguany li ha donat per apartaments) a la dreta del Vaticà (una de les puntes de la Roma històrica). Que només hi ha dues línies de metro i en forma de creu, per tant, a tot el que queda entre els braços de la creu no s'hi arriba directa,net en metro). Que ja ens està bé caminar perquè és la manera de veure la ciutat més enllà dels monuments. Que semper sopem al centre o al barri de Trestevere ( a l'altre banda de Tevere, o sigui el riu). I que som més xulos que dos porcs amb tirants, no agafem un taxi així ens matin. Per preu? No... Per religió.

O sigui, que si a Florència vam caminar, el que hem fet a Roma ha estat un martiri ( molt apropiat, per cert de fer aquí).

Però contents. Rics en cultura i saber. Sense peus, però contents.

És impossible d'explicar tot el que hem fet i visitat a Roma. Us avorriria de mala manera i jo me'n fartaria. Només us comentaré allò més significatiu.

Però abans, repàs al nostre estudi antropològic, que el tenim una mica oblidat. És fàcil:

No criden gaire més que a la Toscana. Un pel, potser sí, però res de l'altre món.

El cafè, el menjar en general i els gelat són igual de bons, però has de triar i saber triar. És a dir, a la Toscana podia ser bo o excel·lent, no calia que et tranquessis gaire les banyes per triar, a Roma has de triar i triar bé o pots caure en un tuguri de menjar per guiris imfumable.

Segueixen fumant com a condemnats a mort. Especialment la policia que sempre els veus patrullant amb el cigarro a la mà. Per cert, i parlant de la policia, aquest que és el país de la moda per definció es podria currar bastant més els uniformes de la poli. Sobretot els de les noies. Sobretot els barrets que els fan posar i que són realment espantosos. Fan que semblin tenir molt poca autoritat.

Els lavabos segueixen sent una caixa de sorpreses, seguim sense ser víctimes d'intents de flirteig (segueixo sense entendre el per què) i tret d'algun cas excepcional, tampoc no hem vist que vagin vestits de manera especialment elegant.

No hem parlat de la conducció a la italiana... Jo veia molt predisposat a patir com una bèstia. I no. La veritat és que no. A veure, a Roma una mica més eixelebrats sí que són. De vegades els intermitents són només aquella coseta de color groc al costat dels fars. El problema pel guiri és que a Roma hi ha molts passos zebra, però no tants semàfors. I al pas cap cotxe para si et veu aturat esperant a passar. Però a la que et poses a caminar amb decissió, paren de cop. Frenada i au. Però amb normalitat, sense mirar-te malament ni cridar-te.

Seguim en calça curta tot i que durant els darrers tres dies ha fotut un xàfec a l'hora de sopar, o sigui entre les 19.30 i les 20.30 hores.

Una de les coses que fa bonica i entranyable Roma (que ho és molt) són els seus carrerons estrets i amb el terra de llambordes que desemboquen a milers de places encantadores i inexistents als mapes. A cada raconet, a cada carreró es munta una terrasseta d'una trattoria, osteria o pizzeria. Tot, és clar, entre edificis històrics d'aquell color ocre tant romà.

Però aquestes llambordes que fan els carrerons tant monos, han fet que l'Elisa ja hagi fet dues vegades de "dotoressa". Una senyora que s'ha "esmurrunyat" ella sola ensopegant i un noi amb moto que ha caigut en patinar a l'esquivar un cotxe. Sortosament sense més conseqüencies.

A Roma no en tens prou amb un viatge per a visitar-la. Ni amb dos. Segurament caldria tota una vida. I tot i així. Però nosaltres hem centrat les nostres visites en tes grans eixos:

Les places, un dels grans atractius de la ciutat és visitar les fabuloses places que té. Piazza Navona, Spagna, dei Populli, de la Reppublica, etc. Aquestes són les més famoses. Però com ja he dit. La gràcia és anar caminant pels carrers i anar trobant placetes ambsolutament magnífiques. Això sí, per a que una plaça sigui considerada com a tal, com a mínim ha de tenir o un obelisc egipci (portat en el seu moment pel emperadors romans) o una escultura del famós Bernini. Que va morir amb encara no quaranta anys, però li va donar temps a fer totes les fonts i escultures de la ciutat. Inclosa la celebèrrima Fontana de Trevi, que en un fabulós cop de sort hem trobat en restauració i no l'hem pogut veure.

Les runes: buuuuffffff què dir-vos? Inacabables. Hem visitat l'Amfiteatre Flavi (àlies Colisseum), el fòrum romà, els fòrums imperials, les Termes de Caracalla, etc... És a dir. Es paga per veure el Colisseum i el fòrum romà i també per veure les termes. La resta, senzillament t'ho vas trobant per la ciutat. Que si el Teatre de Marcel, que si la Porta d'Otavia, que si els temple d'Hèrcules, que si la columna de Trajà, que si patatim, que si patatam. Una barbaritat.

El que passa és que moltes de les runes, si no portes un guia que te les expliqui ( o ets un erúdit i/o arqueòleg) no entens gair cosa. Això no els treu espectacularitat. Però les gaudeixes molt menys. Nosaltres vam fer el Fòrum i l'Amfiteatre amb guia i les Tremes de Caracalla amb audioguia. La resta no. Per cert, el tema visita guiada us en parlo a la propera entrada.

Potser un dels vestigis romans més brutal és el Panteó. Un edifici religiós construït per Marc Agripa, amic, general i gendre de l'Emperador August i que té la cúpula més gran de l'antiguitat i de fet una de les més grans del món. L'edifici està extraordinàriament conservat. El cas és que el van convertit en església, però sense alterar-ne pràcticament la forma. Per això encara avui és rodó i té l'entrada amb un porxo amb columnes romanes i un frontó romà.

Tos, és clar ens ha semblat espectacular, a banda de que el Colisseum ho és, i les Termes de Caracalla també, la resta, més que l'espectacularitat actual (que també) és sobretot de pensar el que ha estat i significat per a Roma i, per a tot el món. Per aquí passejaven Juli César, August, Flavi, Ciceró...

I el tercer eix són les esglésies. Encapçalades, és clar, per Sant Pere del Vaticà i els Museus Vaticans. Però no només. A Santa Maria la Maggiore hi trobes a sota una do us romana, a San Pietro un Vincoli hi tobes el Moisès de Miquelangello i les cadenes "autèntiques" amb les que vam empresonar a Sant Pere, a Santa Maria de Trastevere uns frescos del segle XII, a Santa Maria in Cosmedin la famosa Bocca della Verità, a... I així anar-hi anant. És a dir que cada església, a banda de ser més o menys maca ( a Roma molt més maques el dintre que per fora), és un museu en ella mateixa.

Però, és clar, la més bèstia sense cap mena de dubte és Sant Pere del Vaticà, amb la plaça davant (enormeeeee, impressionaaaaant) i els Museus Vaticans. Però això, com que ho vam fer amb guia i ja us he dit que de les visites guiades en parlaria en una propera entrada, serà més endavant.

(Què em dieu del Papa Juli II en pose de "reina de les flors" tal i com el va esculpit Miquelangello per a la seva tomba? -la mateixa on hi ha el Moisès)