Molta gent.
Però molta gent i de molts llocs diferents.
Molt gran tot: la Plaça de Sant Pere, la Basílica de Sant Pere i els Museus Vaticans (3 hores de cua per entrar).
La catedral enorme, la segona més gran del món. La primera està a Côte d'Ivoire (?).
La Pietà de Miquelangello, preciosa. Però de lluny i amb molt de tontorron pel mig.
Ple de tombes i mausoleus de papes.
Molta gent al de Joan Pau II (repelús que em va fer).
Molta gent també a la de Joan XXIII (il Papa Buono) i tot i que es veu el cos embalsamat no em va fer tant de repelús.
En fi, que la basílica és una absoluta meravella i la plaça que la precedeix és un marc difícilment millorable pel que fa a la majestuositat i grandiloqüència el complexe. Ara bé, als Museus s'accedeix per un dels costats emmurallats i, com us deia, les cues són de tres hores. Què fer? La cua no ve molt de gust i a més et donen una sensació de perdre el temps espantosa. Diuen, que els Museus són un laberint. Per tant optem per agafar una visita guiada en español (encara no m'ofereix en en català i a més el castellà l'entenen prou bé) per dues raons: anar guiats per dintre el Museus i no perdre'ns cap de les peces "imprescindibles" i, sobretot, sobretot, no fer la cua. Aprofitant agafem també la visita guiada al Colisseum i Fòrum Romà. Cada dia una. 90 euracos per cap ( és el preu que hem vist en general. Bé són 50 per cada visita però si agafes els dos pacs, et descontent 10€).
Aprofitem el primer dia per anar a la part de ruïnes perquè aquell dia el Papa fa un no sé què a la plaça i diuen que s'hi esperen les habituals 50.000 persones. O sigui que cap a l'altre banda.
Som dos. No hi ha ningú més apuntat. Però no acabem de posar-nos en marxa. Estem al carrer davant l'Amfiteatre i sota el sol. La guia no està malament. En sap. Diu que és arqueòloga. Ens ho creiem. Apareix una altra parella. Ara ja sabem perquè esperem al carrer. Són d'Oliva, València. Viatge de noces. Molt "majos" que dirien ells. Seguim esperant. Collons, ja. Apareix un quartet. Són Brasilers. Tres entenen força el castellà. Una no. És mona, però és molt tonta. La visita guiada en castellà es converteix en una visita en castellà amb resums en portugués. Com que hem esperat força estona i a més anem fent resums, la visita és més curta. La guia en sap, però és una mica manta. Des d'un espai ens explica mig Fòrum. Home, no és això. Si hi ha la pedra que marcava el quilòmetre 0 de les vies de l'Imperi, no ens diguis és allà. Porta'ns-hi. Collons.
La visita tot i així espectacular.
L'endemà al Vaticà. Abans ja ens queixem a l'agència del que havia passat el dia anterior. Oh, ho sentim molt. Avui no us passarà perquè pel Vaticà et donen hora d'entrada.
Ok. Quants som avui? De moment vosaltres dos i falten 15 minuts. Collonut. Anem al punt de sortida. Ja som quatre, els altres dos una parella italiana. En venen tres més: són brasilers (collons amb els brasilers). Entrem mitja hora tard als Museus Vaticans perquè la guia no baixa a buscar-nos. Hi ha tanta gent que costa moure's. Els brasilers entenen perfectament el castellà. Els italians no. La visita és absolutament, i fil per randa, en bilingüe castellà-italià. La meitat de temps. Passa per aquí ràpid. Esquiva centenars de persones. Veiem les sales clàssiques romanes. Obres brutals entre les que destaca l'escultura de Lacaont i els seus fills atacats per una serp. Sensacional. Però ni ens aturem. Passem i passem enormes galeries. Ens expliquen la Capella Sixtina abans d'entrar. Dins la capella no es pot parlar. Quan entreu podeu continuar cap a la Basílica de Sant Pere. Perdoni senyoreta guia, i les sales decorades per Rafaello????? No les podem veure. Quèèè??????? Nosaltres hi anem abans de la Capella.. Pel nostre compte. Són sensacionals. Amb l'obra de Rafaello més coneguda: L'Escola d'Atenes. I després visitem la Pinacoteca. Amb més obès, sobretot de Rafaello.
Conclusió: les visites guiades o són una merda (com la del Vaticà) o ni fu ni fa (com la de les ruïnes romanes). Això sí. T'estalvies moltes hores de cues. Mai, però mai, contracteu Gaya Tours per a fer-les. Però mai. Ens queixem de nou. Ens volen convidar a un cafè. Au, aneu a la merda....
Roma ens ha esgotat i a l'hora ens ha apassionat. S'hi ha de tornar. Segur.
Solem al Trastevere. I preparem el nostre viatge cap a Nàpols, la Campània i la Costiera Malfitana.
Properament al vostre bloc preferit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada