1. Sevilla té mooooltes coses per veure. La catedral i el seu campanar (l'antic minaret de la mesquita de l'època dels Omeia), o sigui, la molt famosa Giralda. La veritat és que és una passada de construcció. És la catedral gòtica més gran del món i la tercera església en dimesió de la cristiandat (després de Sant Pere del Vaticà i Saint Paul de Londres). La seva presència és inconmensurable al barri històric de la ciutat. I és d'una bellesa inigualable. I què dir de la Giralda???? Que puja i puja i puja, amunt i amunt i amunt. Però amb la gràcia que ho fa mitjançant rampes i no escales. És menys cansat, és clar. Però al tanto que parlem de 35 rampes de 47 graus de desnivell. "No és moc de pav". Però les vistes s'ho valen molt.
2. El "barrio histórico". Sensacional. El més gran d'Europa. Enorme. És un % grandíssim de la ciutat. Tot i que és un concepte un tant diferent del nostre. Més inclusiu, per dir-ho així. Però té subbarris realment preciosos, com el de Santa Cruz (l'antic call), el de la Macerena o el de Triana, a l'altr banda del riu Guadalquivir. Que, per cert, dono fe del seu nom en àrab "Guad-el-kevir": el riu gran. Collons i tant. Aquí ja és gran. A Doñana fa fins a 600 metres d'ample. I a la desembocadura, a l'alçada de San Lucar de Barrameda, diuen que arriba als 6 quilò metres (jo no els vaig veure tants....). En tot cas, el barri històric és preciós. Ple de carrerons impossibles en forma de laberint, de casetes de tots colors amb predomini del blanc, de bars, estatura tus, tasques.... Un espai per perdre's caminant hores i hores. Això sí, sempre acabaràs a la vora del triangle format per la catedral, Los Reales Alcázeres i el Archivo de Indias...
3. Parlant de Los Reales Alcáceres, efeçtivament fa referència a l'antiga Alcazaba, o castell de musulmà. És, senzillament, magnífic. Perquè, a banda de la part que queda de l'època del sultanat dels Omeia, el rei Pere el Cruel de Castella, no només no la va fer enderrocar, si no que el que va ampliar ho va fer amb artesans musulmans en el mateix estil. És formidable i preciós. I tot una sorpresa pels que, com jo, ignoràvem la seva existència. o si més no, les seves característiques. És clar que anys després va arribar el pesat de Carlos V i hi va fer les seves ampliacions. Que no són lletges. Però queden com un nyap. En tot cas és, sense cap mena de dubte, una parada obligatòria.
4. Un altre món: les tapes. A veure, això no és Granada (ja hi arribarem) on et posen una tapa enooorme gratis amb cada canya. Aquí les tapes valen de 2,5 a 3,5 € de mitjana. Molt i molt correctes de mida, molt i molt bones. I les canyes.... mmmmmmm les canyes... Les tiren d'una manera quasi perfecte i la mida és... De canya! Nosaltres hem anat dues nits al barri de Triana ( a l'altra banda del Guadalquivir) i la veritat és que força bé. Us rcomenaria molt un lloc que es diu El Grande. Al carrer de San Jacinto. Només canyes (o vi) i gambes salades o musclos. Sensacional. Senzill, honest i molt bo. La darrera nit volíem anar a un lloc que ens havien recomanat a prop del barri de La Macarena. A l'Eslava. Però, ups, estava tancat així que ens hem mogut pel nostre barri. I hem trobat d'us joies. La primera una taverna que funciona des del 1670!!!!! "El Rinconcillo". Sensacional. Els cambrers deuen ser del mateix any d'inauguració que la taverna. Brutal la tapa d'espinacs amb sigrons (típica de Sevilla) i la resta. A més a més, com als llocs autèntics, et vam apuntant el compte a la barra mateixa davant teu amb guix. És allò que en podríem dir taverna autèntica 100%. I no és un lloc de guiris perquè gran part de la seva clientela és autòctona i els cambrers parlen un anglès que, com a mínim deu ser de la època de la. "conquista".
El segon lloc és "El Rincón Sagrado". Una botiga de productes de primeríssima qualitat que, a més a més, te'ls serveixen a preu de pes com a tapes. El millor pernil, llom i formatge que hem tastat fins ara i, això, a preu de venda al detall. Sensacional!!!!!!
5. Els ( i les ) sevillans (i sevillanes) i Sevilla com a concepte. La cosa no és senzilla ni banal. Valgui dir que els sevillans (com a gentilici per als dos gèneres a partir d'ara) són odiats a la resta d'Andalusia. T'ho diuen ells mateixos i t'ho diuen, és clar, la esta d'andalusos. Per què? Doncs, imagino que per múltiples raons. En primer lloc perquè és la capital i ja sabem com va aixó de les capitalitats. En segon lloc perquè a nivell de patrimoni rivalitza amb les altres dues grans estrelles, Granada i Córdova. I en tercer lloc, i no menys important, pels propis sevillans. Sí, són molt divertits i graciosos ( de veritat que ho són). I també sòn extremadament pressumits (hauríeu de veure com es muden per sortir els dissabtes i diumenges). Això, en general, els ha de venir del seu passat de "señoritos" (o de voler ser-ho). I al tanto que sé que generalitzo i exagero. Efectivament, la meva és una visió de guiri que hi ha passat tres dies fent el turista. Però és que els primers usuaris dels seus serveis turístics són ells mateixos!
Suposo que, a més a més, tampoc ajuda a la seva humilitat el fet de tenir una ciutat absolutament preciosa i, perquè no dir-ho força cuidada i neta. A més, els sevillans no deuen tenir casa, perquè es passen el dia al carrer (el clima ajuda, si més no ara). I fot-li canyes i fot-li lluir el "palmito". I el barri de Santa Cruz, i el de Triana, i el de la Macarena... Amb un context així... Qui necessita ser humil?.
Tal i com deia en Pedro, l'amo del Rincón Sagrado, Sevilla és preciosa. Enamora tot i els sevillans, que amb un "Arma mía" ja te l'han fotuda!
A mi, què voleu, Sevilla m'ha enamorat!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada