Aigua turquesa, peixos de colors, sol i bon menjar i bon beure del 24 al 26 d’octubre de 2010
| una punta asolellada de Gili Air i darrera els volcans de Lombok |
Nosaltres estem a Gili Trewangan. És preciosa el que passa és que està tant plena de guiris que cansa una mica tot plegat. Poca cosa pots fer a part de banyar-te, prendre el sol, mirar peixitos i menjar i beure. També pots fer la volta a l’illa caminant (tres horetes), en bici o amb carro de cavall (aquí no hi ha vehicles motoritzats). És clar, pots aprendre a fer submarinisme (quita bicho!), fer excursions de submarinisme (que te quites bicho!) i altres divertides opcions. També hi ha una volta a les tres illes en un vaixell amb el fons de vidre per veure el fons marí. Ens ho pensarem. Ja ens ho hem pensat i no (estem fartets de pagar i pagar: poc sí, però moltes vegades!)
Diuen: A les Gili assegurem 300 dies de sol; només 60 de pluja.
...
...
...
només els en queden 59 aquest any!
La veritat és que quan vàrem arribar ahir just després del viatge en fast boat va caure l’enèssim diluvi universal al qual assistim (i en Noè sense aparèixer, tu). l, i aquest matí també plovia quan ens hem llevat. Però de seguida ha sortit un sol ben rodó i ben maco!
L’únic problema del l’hotelillo/bungalows ons estem són els dos personatges que fan d’encarregats a falta de la mestressa (és anglesa i, com que no hi és, deduim que està a la Pérfida Albion). Són un noi i una noia. Ella ens parla com si fóssim subnormals, o nens de dos anys, o li mola anar del pal: oh, quin bon rotllo, benvinguts al paradís. O sigui: helloooooo, here so many suuuuunnnn, so many beaaaaach, so many relaaaax, amb una cantarella que a mi em fot a parir i m’acaba la paciència. Ells és un noi de vida lleugera ploma llarga que fa servir, més o menys la mateixa cantarella, però a més a més em fot unes repasades de por (avui han arribat tres australlians alts rossos, guapos i joves, esperem que li molin més) i a més a més té una amiga que fa massatges i cada vegada que ens veu actua com el cosi del Gollum: massage, my friend, massage... Uiiix, quin repelús. Espero que això dels australians funcioni perquè si no ja em veig corrent, donant voltes a l’illa. I l’illa és un esquitx!
- Esmorzar
- bany, peixitos, sol i llibre
- dinar
- bany, peixitos, sol i llibre
- dutxa i descans (per l’estrés, s’entén)
- sopar
- momir....
- Esmorzar
- bany, peixitos, sol i llibre
- dinar (al mateix lloc: ens va molar)
- donar la volta a l’illa; bany, peixitos, sol i posta de sol
- dutxa i descans (per l’estrés, s’entén)
- sopar ( a un altre lloc; per variar, no?)
- momir....
...
...
...
només els en queden 58 dies de pluja aquest any!
- Esmorzar
- bany, peixitos, sol i llibre
- dinar (a una altre lloc)
- bany, peixitos i núvols
- dutxa i descans (per l’estrés, s’entén)
- sopar ( al mateix lloc que ahir: peix i marisc acabats de pescar)
- momir....
Un parell de coses sobre Gili Trawangan (tot i que penso que deuen ser extensibles a les tres illes):
En primer lloc: de turistes n’hi ha de molts tipus. Vaja, de tots tipus, però en predominen 4:
- els que venen a fer submarinisme de veritat
- els que venen a fer submarinisme, però a més a més es pensen que han arribat al darrer paradís a la terra i venen amb les seves rastes, el seu bon rotllo, els seu occidentalisme disimulat i insultant. Són com els de Yogyakarta: rossos, guapos, joves, però en lloc de vestir roba surfera la vesteixen de mercadillo, i en lloc de portar un “mac” sota el braç porten una guitarra. En fi, uns plastes.
- Els que, com nosaltres, són gent normaleta (sí com nosaltres) i venen uns tres o quatre dies a descansar, prendre el sol i tal però sabedors que el darrer paradís pot estar a la vora, però no és aquí.
- I, finalment, aquells que són, per a mi els més incomprensibles, que tot i estar a una illa preciosa i amb una mar divina, neta i plena de vida, s’estimen més quedar-se a la piscina de l’allotjament que acostumen a estar a.... 5 metres de la platja (però gilipolles, per això veniu fins aquí????)
| xulo per buscat "tresors"; una creu per caminar... |
I per acabar aquesta crònica, dues coses d’avui: a la tarda estava núvol, força núvol (de fet havia plogut, i encara al vespre tornaria a fer-ho: ja momés els quedes 57 dies). Però mira, com que era el darrer dia a les Gili i el darrer dia a Indonèsia, hem decidit de fer l’última ronda d’snorklig. La veritat és que entre el cel, la llum, que la marea estava pujant i que la corrent ens empenyia de mala manera (joer si cansa nedar contra corrent –però ho has de fer, si no pots aparèixer a saber de quin punt de l’oceà Índic) la cosa no prometia gaire, però cony, teníem l’equip llogat fins a la nit! I llavors.... llavors i quan estàvem ben sols, han aparegut dos enormes tortugues a fer-nos companyia mentre menjaven sota nostre. Quina meravella. Què bonic i com ha valgit la pena aquest darrer bany.
| no sé com es diu, però ben bé podria ser "peix discoteca", amb aquests colors de neó... |
I com que és el darrer dia a Indonèsia hem hagut de gastar els pistringuis indonesis perquè demà a Singapur no ens serviran. I hem anat a sopar: red snapper (un peix boníssim), una llagosta i 6 gambes gegants. A la vostra salut!
Demà, ens lleven a les 05.00, anem en fast boat fins a Lombok, taxi fins a l’aeroport, avió (més o menys) fins a Denpasar (Bali) i d’allà avió a Singapur, on arribarem, si tot va bé, al migdia.
Us ho explico.
El peix discoteca.... Peix Lloro ;-). Té unes dents brutals!!! I és impressionat sentir-lo com menja el corall
ResponEliminaguais!!!
ResponElimina