I want to be a part of it, New York, New York (NYC I)

Una cosa que no us vaig comentar de Miami: així que arribes ja pots agafar l'anglès (la llengua, no el senyor), embolicar-lo, fer-li un llacet i au, a la butxaca. A Miami més de 70% de la població parla castellà. De fet hi ha molts moments del dia en que no sents ni l'anglès pel carrer. És més, el que es parla és castellà amb accent de Cuba. I es mengen plats cubans, es pren cafè cubà, s'escolta música cubana, etc. Saps que estàs als EUA perquè sí, perquè no n'has sortit, però no ho sembla.

El cas és que viatjar de Miami a Nova York, així de sopetón, té dos grans inconvenients. En primer lloc, ja ho hem comentat, l'aeroport. En segon lloc la temperatura: tot i que el primer dia no va fer gaire fred, el temps s'ha anat girant i ja fot un fred que esgarrifa i, sobretot molt d'aire (ens ha caigut fins i tot aiguaneu).

Però més enllà d'això, deixar la Big Apple, pel final d'un viatge de cinc setmanes té altres conseqüències. A saber: es descobreix el límit esotèric que pot arribar a tenir una tarja de crèdit. Nova York és molt més cara que la resta del país. Però molt (ens han arribat a demanar per un paquet de tabac, per exemple, 16$!). Una altra conseqüència:si et pensaves que fins ara havies caminat, a New York acabes el dia que les soles de les botes treuen fum. Més: us comentava que els downtown de les ciutat a partir de les 17.00h estan abandonats, oi? Aquí és tot el contrari, passejar pel Midtown de Manhattan a partir d'aquesta hora és una bogeria de gent. I, encara: acostumats a l'amabilitat de la gent dels pobles, però també de les grans ciutats, que hem visitat (on tothom et somriu, parlen amb tu, et tracten com un reietó...) a la "ciutat que mai dorm" tothom passa de tu. Però més enllà d'això, és que molts dels dependents que ens han atès a molts llocs, són absolutament antipàtics... Per tot això, més val començar un viatge llarg pels EUA aquí, i després anar cap a un món molt més relaxat.

Nova York és gran, molt gran, enorme. En tots els sentits.

La ciutat està dividida bàsicament en 3 zones: Manhattan, al nord Harlem i Bronx i a la banda esquerra de Manhattan, a l'altre banda de la badia, Brooklyn i Queens (a l'altra banda del riu Hudson, a la dreta de Manhattan ja hi ha New Jersey). Nosaltres només ens movem per Manhattan que és dividit en tres: Uptown (on estem allotjats) a les dues bandes de Central Park, Midtown amb l'epicentre a Times Square, Broadway, el Moma, 5th Avenue, Empire State Building... i el Downtown amb Financial District, Wall Street, els molls, l'estàtua de la llibertat, el pont de Brooklyn, China Town, Little Italy, Soho, Triveca, etc. Tot això (i altres barris que em deixo), només a Manhattan. El que us deia: MOLT GRAN.

Tot el que us puguin dir de New York és cert. tot el que heu sentit és veritat. La ciutat és encantadora i espantosa. Es fa estimar i odiar. T'hi quedaries a viure i marxarien immediatament. I sobretot, sobretot, mai te l'acabes. Nosaltres hi hem estat quatre dies (una misèria) i déu n'hi do les coses que hem fet. No hem parat. Ens fa mal tot. I marxes amb una sensació de "hòstia, això i això i allò no ho hem vist" espantosa.

Hem fet allò més típic que tothom fa, però que cal fer: passejar per Central Park (una delícia a la tardor), passejar -i desquiciar-nos- per Times Square, Broadway i la 5a avinguda, baixar fins a Wall Street i el Financial Distric (espectacular veure els brokers amb el seu vestit armani dinant un hot dog al migdia drets al carrer amb un moment de res, fumar i tornar-hi). La veritat és que passejar pel districte financer és impressionant i marejador. La ciutat és plena de gratacels dels del final de Central Park fins al mar, però aquí a Wall Street els carrers són realment molt estrets i la sensació ésde vertigen. No fas més que alçar el cap i al·lucinar. A més a més, evidentment fa més fred que a la resta de la city perquè mai no hi toca el sol! Per arribar a Wall Street hem creuat el Soho (encantador, una mica snob, una mica cregudet), Little Italy, de la que ja només en queda el nom perquè està sent xuclada per China Town. Que és increïble: és Xina al mig de NY. Tot en Xinès, tot productes xinesos (granotes vives incloses) i que tothom parla Xinès. Però és que no parlen anglès. He demanat a unes dones que repartien on podia comprar aigua i cigarrets i hem estat parlant una estona: elles en xines, jo amb el meu anglès i al final, ens hem fotut a riure tots perquè semblava una escena dels germans Marx.

Si a Washington vam estar a un dels centres de poder polític mé simportants del món (o el més important), aquíi hem estat al centre més important de poder econòmic i que, de fet, és el que li marca la pauta a l'altre, és clar. Òbviament, també ens hem trobat als indignats acampats a Wall Street. La borsa, contràriament al que imaginava, és un edifici petit. Vaja, sembla petit entre les bèsties que té al costat.


Aquesta foto de la dreta és de la Ground Zero (zona zero) on hi havia les torres bessones. Després d'anys de discutir què fer-hi, que si un centre cultural per la pau, que si un espai multireligiós, que si... Han acabat construint dues torres enormes (no tant com les nateriors, però) destinades a despatxos i a negocis. I és que sembla que no n'aprenem . No era això companys, no era això.
 

A la propera entrada de NY (i, ara sí, última d'aquest viatge) us parlaré de música. Concretament de musicals de broadway. dels dos que hem vist. Sí dos (la meva entitat bancària deu riure molt pensant en mi).