Què collons Miami ni que Florida Beach...

Miami.

Què s'hi pot fer a Miami?

Què és Miami?

Val la pena, Miami?

A veure si anem a poc a poc que encara prendrem mal.

Miami és una enorme urb en expansió constant. Un mar de gratacels abocats a la Biscayne Bay. Un espant. Entrar-hi en cotxe ha estat un suplici per l'Elisa. A banda de que hi ha uns excalestrics horrorosos per accedir-hi, la caravana ha estat, senzillament, sensacional.

Però nosaltres, com el 99% de la gent no hem estat allotjats a Miami, sino a Miami Beach que no és un barri de Miami, com jo em pensava, no. És una ciutat ancorada a una illa just davant del que és Miami pròpiament (si és que és res).

Nosaltres a Miami només hi hem anat un matí. En principi volíem anar a Little Havana (o Calle Ocho) que és on hi havia l'aglomeració de cubans que vam marxar de la seva illa. Però tothom ens ho ha desaconsellat tant (que no hi ha res, que ja no és el que era, que si patatim, que si patatam...) que al final els hem fet cas i hem anat a Bay Side que segons ells és un lloc molt maco. Lleig no és, això segur, però és que quan els americans et diuen que un lloc és molt maco i que és molt agaradable per anar a passejar, volen dir: un centre comercial amb botigues "pijes" i restaurants de diversa índole. Aquest però és al port esportiu i, a banda d'una pijada, s'ha de reconèixer que desagradable no és, no.

Per tant ens hem quedat a Miami Beach. Què s'hi fa? Res. Vaja sí, sis coses: lluir cotxe o moto, lluir modelets, lluir cos, prendre el sol  i comprar, comprar i comprar...

Miami Beach és força gran, però la zona famosa es concentra als voltants de South Beach, barri que donà nom a una famosa dieta i amb això ja està tot dit: models guapos i guapes, corrent o patinant per l'avinguda davant de la platja o prenen el sol (banyar-se no sé si es banyen gaire, perquè nosaltres hem trobat dies amb força vent i l'aigua estava molt moguda  duia un munt d'algues). És clar que aquesta gent cultiven el seu cos per algun motiu. Probablement el motiu sigui portar la roba que porten. I quan dic roba és un eufemisme. La veritat és que la diferència entre roba i el no res és difícil d'analitzar.  Tampoc ens queixarem per això, la veritat.

Una altra cosa destacable de la ciutat són els edificis estil Art Déco. N'hi ha, en total, més de 1.200. És un estil més o menys contemporani del modernisme, peròp basat molt més en el cubisme i el racionalisme. És a dir, molt més sobri en les línies, la decoració, etc. Per a que ens entenguem, a mi em recorda els decorats de la sèrie aquella de dibuixos de quan era petit que es deia "Los supersónicos" i que era una família que vivia en una ciutat del futur (la recordeu?). També em recorda molt, no sé per què, els motels de les pel·lícules americanes antigues...

L'altre esport que es practica a la ciutat és prendre coctails. Nosaltres, com que no estem entrenats, i per no tenir "agulletes", només l'hem pràcticat la darrera nit. El cas és que són cars -molt cars- (d'altra banda com tot l'alcohol a aquest cony de país). Però és que són mida palangana. Mare meva... no m'extranya que agafin les turques que agafen.

Però abans, calceu-vos per l'aberració, per la subnormalitat, pel súmum de la capacitat humana de ser desagradable: l'aeroport de Miami. En arribar per a fer el check in ens trobem unes màquines que cobren 25$ per fer-lo. Demanem per a poder fer-lo de manera manual, com sempre, i ens enviem a l'altre punta de la terminal o ens diuen que no que tornem d'on venim. I resulta que només es pot fer d'aquesta manera. Pagues 25$ i t'inclou la maleta (si en portes una segona són 35$ més), Per tant, dues pesones: 50$. Llavors la màquina dels collons et dóna dos seients aleatòriament. Separats. Si els vols junts, només pot ser a una zona de l'avió que, mira tu, costa 14$ cada seient. Junts: 28$. I quan ens pesen les maletes, la d'Elisa es passa 2 quilos del permès: ens volen cobrar 100$ per excés d'equipatge. Au, desmunta maleta i carrega coses a la bossa de mà. Amb la meva: exactament el mateix... En fi, tota una creu perquè, a més a més, les paies que ens han atès, ho han fet amb una cara de pocs amics realment desagradable tot plegat.
En fi, que, de veritat, Miami és bastant prescindible a no ser que vulgueu visitar els Everglades o descansar uns dies abans de la bogeria de Nova York. Però llavors no feu com nosaltres i descanseu de veritat.

Propera (i darrera estació) New York, NY.