Won't you come and go with me down that Mississippi (un resum del sud)

Pot semblar curiós, però tot i estar actualment a Florida (propera entrada del blog), que és l'estat dels EUA més meridional, ja no estem al “sud”. O sigui, no estem al sud conceptual dels Estats Units. Formalment, aquest concepte comprèn els estats per sota de Washington i el riu Potomac, que és la frontera entre els estats de la Unió i els de la Confederació durant la guerra civil americana. Per tant, nosaltres vam entrar oficialment al sud en el moment que vam creuar el riu al sortir de Washington per anar a veure el cementiri d'Arlington. Això és políticament i geogràficament cert.

Però per nosaltres, per les nostres experiències, pel que hem pogut copsar durant el viatge, l'autèntic sud, aquell que imaginem des de casa nostre va començar a Memphis. Quan vam creuar Virgina, Carolina del Nord i la part oriental de Tennessee (Nashville) no vam tenir gens de sensació de sud (potser perquè de seguida vam anar cap a les muntanyes, cap a pobles amb origens de pagesos alemanys, irlandesos i escocesos. Amb tradició de violins i flautes que han esdevingut country i bluegrass). Amb un percentatge de població blanca descomunal i ni rsatrede les plantacions de tabac o cotó (que existeixen).

I és que el riu, l'enorme i mític riu, marca moltíssim la cultura dels que viuen en el seu àmbit d'acció. Per bé o per mal. Però la marca.

El cas és que hi ha diversos elements que ens fan sentir que vam entrar al “sud” a Memphis i l'hem deixat a l'abandonar Nova Orleans.

Els preus: més avall, més barat. Curt i ras. La gasolina, per exemple, la vam arribar a pagar al nord a 3,69$ el galó (uns 3,8 litres) i a Mississippi a 3,19$. I com això tot Inclosa la cervesa, oh, yeah!)El cost de la vida al sud és força més barat, i això, per a qui viatge és una alegria.

El caràcter: és cert allò de l'hospitalitat del sud. Potser per la història, potser pel clima, potser per tot plegat, la gent és més oberta al sud que al nord. No és que a Boston siguin antipàtics, però són molt més reservats. A les vores del gran riu la gent et saluda pel carrer com si estiguessis a un poble (encara es saluda a casa nostra als forasters al pobles?) fins i tot a les grans ciutats, i et donen conversa, i et pregunta de manera espontània d'on ets, o on et vas comprar les bambes...

Un cert "desordre": efectivament, Boston, Philadelphia, Washington, però també els pobles que hem visitat als estats septentrionals tenen un ordre força lògic, ens ha costat poc sentir-nos-hi bé. Tot està força ben cuidat, els jardins, les cases, els carrers... En canvi al sud tot és una pel més caòtic, tot està una mica més deixat, tot té l'aspecte de ser una mica vell, una mica antic, una mica poc cuidat i fet malbé. Com si el temps passés a velocitats diferents. Com si el lent fluir del Mississippi s'encomanés a la gent del sud. Existeix una certa "cutrèmia" que quan l'acceptes, arriba a ser realment entranyable.

El tabac: i nosaltres que ens pensàvem que això de fumarera regulat federalment i no. Ni molt menys. És una qüestió de cada estat. O sigui que com que al sud el temps passa més lentament i la modernitat triga a arribar i és una mica més descuidat i una mica més caòtic que el nord... està ple de bars i clubs on es pot fumar mentre es sopa, mentre es veu cervesa i mentre s'escolta blues o jazz. Ja sé que molts no compartiu l'opinió. Però per a mi, un plaer com fa temps no sentia!

En fi, que el Sud i les seves temperatures de tardor suaus, la seva música, la seva gent... ens ha encantat, des de Memphis fins a New Orleans tot seguint el vell i lent riu... Com canten per aquí The Lazy Mississippi...

Propera estació: La Florida (i això que comença a acabar-se).