Abans d'entrar a explicar les vicissituds de New Orleans, un apunt geogràfic. Si bé és cert que ja fa dies que baixem pel delta del Mississippi, aquí al sud de Louissiana, és on el terme “delta” pren tot el seu significat: tot al voltant de la ciutat són aiguamolls, pantans, llacs i llacunes. La conclusió és que l'única manera de circular-hi per terra és alçar les carreteres. No gaire, és cert, però alçar-les. I això vol dir que unes 25 milles abans d'entrar al límits de la city, deixes de “tocar de rodes a terra”. En fi, que no m'ha fet molta gràcia -no ens enganyem-, però ho hem suportat.
Bé, New Orleans té diversos atractius, entre ells el Vieux Carré o French Quarter, que és la imatge que tots tenim de la ciutat. El nostre hotel n'està al límit, o sigui que arribem, descarreguem i “para allá que vamos” que diu la doctora Belloso. I ja no n'hem sortit més que per anar a dormir (i a l'endemà tornar-hi).
El barri és bonic, turístic, i està molt restaurat (després del pas del Katrina), i és absolutament foll. Les cases són molt boniques, amb les típiques balconades i porxos de ferro forjat que es converteixen, de seguida, en víctimes dels objectius fotogràfics.
Just al mig del barri, hi ha Bourbon Street. “Oju peligru”!. Rieu-vos vosaltres de que a Las Vegas li diguin Sin City (la ciutat del pecat). Aquí el nivell de desfase és descomunal. Jo no sé si havia vist mai a la vida res d'igual. El carrer en qüestió és un seguit de bars amb la música a tot drap des de primera hora del matí, prostíbuls, botigues de tot tipus de coses inimaginables, locals amb música en directe, karaokes... en fi. Que per variar, a les 14.00 ja veus unes “tajes” de ca l'ample. A més a més, a Nova Orleans (o al barri antic) és permés de veure pel carrer (bé, a Beale Street de Memphis també). Però amics i amigues aquí s'han donat tres conseqüències fatals: (1) estem a Bourbon Street, (2) és dissabte, i (3) és el cap de setmana anterior a Halloween (que és dilluns). Brrrrrr!!!!!
O sigui que haurem de parlar de les disfresses, de la música, de la seguretat ciutadana, i d'alguna coseta més.
Amb més o menys gust, quasi tothom va disfressat. Des de fabuloses disfresses fins a “em poso una perruca al cap” i ja estic bé. La veritat és que predominen dos tipus de tema: aquells que tenen a veure amb la tradició del dia (bruixes, terror, monstres...) i aquells que tenen a veure amb em vesteixo de qualsevol cosa, però, amb poca roba. D'aquests cal assenyalar que les noies en són expertes (algunes molt expertes). Tots els cambrers dels pubs i bars de copes van disfressats d'alguna manera o altre i totes les cambreres... bé, us ho podeu imaginar (les coses com siguin, és un regal per als ulls o una pel·li de terror, depenent del contingut).
Nova Orleans és el lloc on va néixer el Jazz. De fet, el seu origen és a exactament a Congo Square (avui dins del Louis Amstrong Park). L'únic llos dels Estats Units on, els diumenges al matí, deixaven als esclaus tocar i ballar la seva música. I de fet la música és present per tot arreu: de tot tipus, però del Jazz en fan quelcom reverencial. A més a més, estem parlant del New Orleans Jazz, del dixie. És a dir del de les bandes de música, del ballable, del fàcil de cantar i seguir... del fàcil de gaudir. Concretament, al Vieux Carré hi ha un local que és la seu del Preservation Hall of Jazz (una associació que es va crear el 1961 per preservar aquest estil a la ciutat. El local és infumable: una sala no gaire més gran que un menjador de casa (dels grans, això sí), sense aire condicionat (només ventiladors al sostre), 4 bancs per seure i la resta drets, no serveixen begudes ni menjar (però t'ho pots portar tu). Però cada nit del món hi toquen un músics increïbles: vella escola (alguns espectacularment vells). Fan 3 passis de 45 minuts i si has pagat a l'entrar al primer, et pots quedar fins que acabin. Enganxem (mira quina sort) el concert dels Preservations All Stars (trombó, trompeta i veu, saxo, contrabaix, bateria) acompanyats d'un banjista i guitarrista que es veu és molt famós. En fi... sense paraules. Espectacular. El concert que més hem gaudit fins ara tot i la incomoditat del lloc (per més inri em quedo dret en deixar seure una senyora gran).
Quan sortim, sopem al davant i se'ns fan les 00.00. Bourbon Street està increïblement plena de gent. És difícil distingir on acaba una persona (per dir-ho d'alguna manera) i comença un cervesa. L'olor del carrer també és interessant...
L'endemà més French Quarter (museu del vodoo, museu d'història, cementiri, Basin Street...) i moltes bandes de carrer. La veritat és que n'hi ha una que ens té el cor robat. A banda de la cantant i clarinetista que és collonuda, la seva filla que déu tenir 9 o 10 anys toca la bateria de manera espectacular.
Una mica més avall hi ha una vella que toca blues amb el piano i canta acollonantment i van fer gorgoritos estil òpera de tant en tant que queden de putíssima mare.
En fi, Nova Orleans és carrer i viu al carrer. Com que és diumenge, els músics loclas comencen a retirar-se del carrer cap a la tarda i el preciós barri francès queda envaït per músics de carrer de tot arreu del país, més aviat dolents o molt dolents, més aviat amb una fila d'esgarrapacristos que no poden amb ella. Més aviat per fugir corrents. I fugim i entrem a un local. I Bingo! més jazz del de veritat, del dels músics de Nova Orleans.
I tant de carrer, tant d'alcohol, tant de "desmadre", tant de turisme, tenen conseqüències. Es veu que abans del Katrina, l'índex de delinqüència a la ciutat era altíssim. En certa manera es deu haver corregit (molta gent va marxar de la ciutat), i tot i que encara hi ha barris que et recomanen ni acostar-t'hi, en general no tens massa sensació d'inseguretat. Tot i així, esmorzant a Tallahassee (Florida) hem escotat a les notícies que ahir nit de Halloween hi va haver dos morts i 11 ferits en un tiroteig. Déu n'hi do.
La qüestió és saber-se retirar a temps.
Sort que n'hi ha que encara creuen en les bruixes. En les bones, és clar. Les que regalen collarets als turistes des dels balcons. Les que esmorzen café au lait avec beignets al Café du Monde. Les del Vieux Carré de New Orleans.
Deliciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada