Així doncs vam passar dues nit a aquesta ciutat septentrional descobrint-la tot i la pluja que ens va acompanyar. De fet, allò més conegut d'A Coruña, a banda del Deportivo i l'estadi de Riazor (que es troba a la platja del mateix nom), és la Torre de Hércules, el passeig marítim i les cases amb " galeries".
La veritat és que si fas un passeig de 8 quilòmetres pel magnífic passeig marítim veus tots els punts anterior en un sol volt. Però com que tampoc no ens estàvem preparant per un mataró ni per fer de peregrins, i a més, ja hem dit que plovia, vàrem anar fent les visites a estonetes entres cafès i cafès.La Torre d'Hèrcules és el far més antic del món en funcionament (el més antic de tots és el d'Alexandria, però ja no fa funció de far). Tot i que és de construcció romana, la veritat és que ha estat refet i remodelat enemil vegades. Tot i així val a dir que és realment impressionat. A més està en una punta de la península que forma A Coruña envoltat d'un parc escultòric molt agradable.
El passeig marítim volteja tota la part de península d'A Coruña. Des de més o menys l'inici de la platja de Riazor fins al final del port a l'altra banda. És a dir, la part més estreta de la ciutat que fa només 500 metres d'ample. La part del port, la que dóna a la ria és la famosa per les seves cases amb "galeries". Tot i que antigament eren les façanes posteriors de les cases i les feien així per tal de protegir-se dels temporals atlàntics i poder tenir llum . La part que dóna a les platges està molt menys urbanitzada i és plena de parcs, museus i és el fragment de passeig marítim més conegut.
| Però A Coruña té un parell de secrets molt ben guardats. D'una banda el casc antic de la ciutat que és a la punta de la península i a tocar del port. Si bé no és tant espectacular o compacte com el de Santiago, el de Pontevedra o el que descobrirem d'Ourense, té alguns racons i placetes la mar de bonics. I, és clar, un aprell o tres d'esglésies romàniques i gòtiques que, és clar, estaven tancades. | ||
L'altre secret és la gastronomia. Sempre que viatge i us hagueu d'allotjar, procureu fer-ho a una pensió o a un hotel modest. Els grans hotels tenen molts interessos comercials i quuan els preguntes a on menjar t'enviaran a aquells amb els que tenen conveni. no necessàriament dolents, ni molt menys, però sí, molt probablement més cars. A les pensioms senzilles això no passa. Ho vam descobrir a Compostel·la i també A Coruña, on l'Èrica, una catalana que porta la pensió on ens hem estat, ens va aconsellar. Dues nits. Dos consells.
La primera nit li diem de "tapejar" i ens diu del carrer dels "vinos" a quins cins llocs (d'entre els més de quaranta) hem d'anar i què hem de demanar exactament. I, efectivament, bingo! Tapes que són com racions nostres a 1, 80 € la més cara i "cortos" de cervesa a 1,00 €.
La segona nit li diem d'anar a menjar peix o marics (per no perdre el costum i perquè ja deixem la costa) i ens recomana un lloc anomenat Marisqueria Suso, que cap guiri trobaria (està en un lloc ben allunyat dels habituals) i que, en cas de trobar, tampoc no hi entraria (no és el centre gallec dels glamour per a que ens entenguem). Però, de nou... bingo! Molt i molt bon marisc i a molt molt bon preu. Us en deixo testimoni en forma gràfica.
Molt bo i a molt bon preu sí, però res superarà el dinar que vam fer al "Mercado de Abastos" de Compostel·la. Ni per preu ni per qualitat!
I enfilem la darrera part del viatge: Lugo, Ourense i tornar a passar per León.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada