Lord, get me out of West Nashville (o la inexistència de la força de la gravetat)

El cas és que hem arribat a Nashville (Tennessee) al migdia. Hem trigat un pèl més dels que ens pensàvem perquè hi havia un pel més de distància de la que ens pensàvem. L'hotel està a les afores de la ciutat, a uns... 16 km! Una zona plena dels hotels de les cadenes barates i de xiringuitos d'espectacles de música country de més que dubtosa qualitat. El cert és que, investigant, es veu que no. Que aquí hi ha el gran teatre d'aquesta música (més de 4.000 seients) i que cada cap de setmana hi ha mega espectacles. Malauradament (o no) hem fet tard i totes les entrades estan exhauries. És clar: és que arribem a la ciutat capital mundial de la música country en dissabte!

Aviat ens situem. Al Nashville de la via ràpida (que és la nostra) s'hi han de veure tres coses: el farmers market, el Country Music Hall of Fame and Museum i la part baixa del carrer Broadway i els seus honky tonks.

El mercat és realment bonic. El més maco dels que hem visitat fins ara. Efectivament, tot i que té parts en que es ven de tot, hi ha una enorme superfície dedicada als productes que els grangers de la contrada venen a vendre. Com que estem a la tardor, a final d'octubre, el producte estrella sense cap mena de dubte són els carabasses. i és que des de que vam arribar que respirem aires de Halloween pels carrers de pobles i ciutats que trepitgem. I nosaltres que el passarem aquí. Quina por!

El museu és, bàsicament, una salvatjada. Un edifici no de tres plantes tot ell dedicat a la música country: les arrels, els històrics, l'evolució, els i les cantants més famosos, i, és clar, la conseqüent col·lecció interminable d'objectes que es poden classificar entre interessants i fetitxistes. Per exemple, les botes destrossades que un cantant va portar a l'escenari durant 19 anys, el cadillac amb incrustacions d'or de l'Elvis o el piano tot xapat en or que la Priscilla li va regalar al "rei" pel seu primer aniversari de casats (què li hagués regalat per les noces d'argent? tot l'estat de Tennessee???). En fi el museu, no ens enganyem, és interessant i molt ben muntat.

I Broadway street???? Mare meva...
És un fragment de carrer d'uns 500 metres amb les dues bandes plenes de honky tonks. És a dir, locals on serveixen mejar i beguda (sobretot beguda) i toquen música en directe. Però, al lloro: els divendres i dissabtes música en directe de manera inenterrompuda de 10.00 del matí a 03.00 de la matinada. Una bogeria. Perquè bàsicament, hi ha gent que a les 12.00 del migdia ja va amb uns gats impressionants. La música? Evidentment... country, en totes les seves facetes: més clàssic, més rock, més hortodox, menys, etc.
Una altra cosa característica dels honky tonks són les cambreres. Uniforme: pantalons curts (i quan dic curts vull dir curts, d'aquells que necesiten que la depilació sigui integral, vaja), botes(camperes, of course), camisa de quadres sense màniques i amb un escot generós (i quan dic generós vull dir generós, d'aquells que també necessiten que la depilació sigui integral, vaja) i el miracle de la ciència, el misteri del s. XXI: a Nashville, i pels pits de les cambreres, no existeix la força de la gravetat. Més aviat ha de ser una força contrària que estira les coses amunt. O això o els wonderbra es venen com a xurros.

A mesura que avança la nit els personatges que omplen els locals esdevenen més genuins: cowboys buscant rotllo, cinquantones amb roba ajustada i barrets de cowgirl... Sí, allò que només existia en els racons més profunds dels nostres temors és real. Els Estat Units són un país de pel·lícula... Això sí; les tres bandes que hem pogut escoltar aquesta nit han estat realment bones. Una d'elles diria que excel·lent.



Si mai us segresten els extraterrestres i desperteu a una ciutat on les úniques persones negres són o taxistes o turistes, on els banjos ilesguitarres acústiques sonen per tot arreu i on el 80% de les dones porten botes camperes, és que els aliens han tingut a bé deixar-vos a Nashville, la capital de Tennessee!

Ei, si hi aneu per voluntat pròpia, feu-ho en cap de setmana. Aquí sí!