A New York, esperant a la puta de la Sandy...

La veritat és que el vol de Phoenix a New York va ser absolutament increïble. Tot i que hi va haver les turbulències de rigor, la primera part del vol (de més de 4 hores) va resultar un plaer visual. Òbviament estàvem volant a 10.000 peus d'alçada, però tot i així, com que no hi havia ni un sol núvol i l'aire per aquests paissatges de desert del sud dels EUA és tant net,van poder anar observant els deserts que anàvem creuant d'una manera increïblement clara.

Després, i de cop i volta, vam arribar a una perfecta línia que separava els cel clar del cel nuvolat. REalment espectacular. De veritat que sí.

Arribar a New York, ja va ser tota una altra història. La tarda estava molt nuvolada, vam arribar a l'aeroport de Newark, a New Jersey, era divendres tarda... i vam trigar una hora ben bona a arribar a l'hotel a l'Upper West Side (el mateix on vam estar l'any passat, i és que per situació, barri i preu és el millor que hem tornat a trobar).

A l'hotel ens esperava la Iolanda, ma germana, i hem començat les nostres llargues caminades per la Big Apple.

Bé, ja us imagineu que el contrast entre els deserts el sol, la calor i la tranquil·litat de New Mexico i Arizona i les aglomeracions urbanites, el fred, la pluja i el "frenesí" de la city és espantós. Tot i així, anem a sopar a Broadway, l'endemà ens llevem i cap al SOHO, China Town i creuem el Brooklyn Bridge per anar a Brooklyn (deliciós, per cert), quedem per sopar amb l'Eduard un amic que feia temps que no veia i que casualment (també té collons la cosa) ens hem trobat a NYC.


I l'endemà al matí, diumenge, cap a Harlem a veure i escoltar una missa. L'any passat ja volíem anar a l'Abyssinian Baptisme Church (és la més gran, amb un gran cor...). I aquest any també... ho intentem. Però no. Quan arribem a les 10.30 (mitja hora abans de la missa) ja hi ha una cua de guiris que dóna la volta a l'església i, creieu-me, és força gran. O sigui que, al carrer de baix, que és on hi ha la de l'any passat: Mother African Zion... I a la tarda, al MOMA, i a sopar a la vora de l'hotel.

Per què? Per que està arribant la puta de la Sandy. No, no és una noia mona que es dedica a la prostitució. Es tracta, diuen, del pitjor huracà de la història de Nova York.

Ja és sort. Nosaltres que en dos anys ens hem passejat per les terres dels huracans (Texas, Florida, Louisiana...) i hem d'enganxar un fenòmen d'aquesta a Nova York. Al final del viatge i de les vacances....

L'estat de les coses us l'explico a la propera entrada...