Amb el (la) Sandy, poca broma...

Doncs sí.

El que ens preniem com una mitja broma és més seriós del que ens pensàvem.

Bé, en realitat no és que ens ho prenguéssim com una conya. Però quan estàvem pel Sud, la veritat és que confiàvem que o es desviaria, o no arribaria, o perdria força abans.. En fi, allò que sempre passa a casa nostra quan s'aproxima un huracà o tormenta tropical per l'Atlàntic.

Però no.

Dilluns: Ahir diumenge a la tarda, quan sortíem del MOMA i anàvem cap a Broadway per comprar entrades per un espectacle ens vam trobar, a banda de que les taquilles estaven tancades, que començava a fer un vent important, que per la tele deien de comprar aigua i aliments envasats i que botigues de Times Square tancaven i protegien els vidres (després vam saber que era la primera vegada que tancaven -tret del post 11S). I, home, una mica ens vam espantar. I encara més quan vam saber que havien tancat el metro, que els ponts per anar a New Jersey, Brooklyn i Queens estaven tancats igual que les carreteres d'accés a la ciutat. Però al nostre barri tot estava molt tranquil i encara vam poder sopar a un restaurant. Així que entre la tranquil·itat dels nostres veïns i la coneguda capacitats dels nordamericans per a ser alarmistes... hem pogut dormir la mar de bé.


I aquest matí encara hem pogut anar a donar un volt pel barri i fer un cafè i una pasta (no hi ha museus oberts, ni escoles, ni transport públic...). Però a la tarda ja no. A la tarda, per fi, ha arribat la puta de la Sandy. I com ha arribat!

Ens hem hagut de quedar a l'hotel. I de l'hotel al "deli" que tenim a 200 metres i ja feia impressió. I tornar a l'hotel. I de la nostra habitació que està a una vuitena planta cap al carrer a fumar. I, au, puja a peu (fins a 5 vegades ho he hagut de fer: cagun el tabac!). I una altra vegada al "deli" i així tota la tarda i la nit. Que també us haig de dir que penso que he estat l'únic de l'hotel que ho ha fet. Però, què voleu, a mi em sembla molt elemental no fer-lo servir en previsió de que la llum pogués marxar.

I mentre, anàvem sentint com s'escardaven i es partien arbres a Central Parc (el tenim a la cera del davant). I us haig de dir que el so de la fusta viva partint-se és molt impressionant.

I el vent cada vegada més fort fins que semblava impossible que es es pogués superar a ell mateix. La força del vent, a més a més, es pot mesurar pel soroll que fa. I, realment, en feia molt. Semblava un llarguíssim udol entre enrabiat i trist. No sé. Feia impressió.

I mentres, anar veient les notícies i adonar-nos de que, realment, la part bèstia del tema ha estat al Low Manhattan i a Queens, Long Island, Brooklyn... en fi tots els barris amb costa. Aquesta nit es comptaven 10 morts. Ja veurem demà. Els major problemes han estat les inundacions, perquè a més a més, hi ha hagut lluna plena i la marea estava molt alta. Ara sembla que s'està retirant l'aigua. Tot i així, sembla que la Borsa de Nova York està inundada, els tunnels que passen per sota els rius també, etc.
Òbviament els aeroports tancats i, pel que hem pogut entendre, més de 7.000 vols cancelats. En fi, un autèntic drama de proporcions força grosses.

Aixì sí, els upper west siders, com que són els més xulos de Nova York, o coma mínim, d'entre els més rics (penseu que al bloc que hi ha al costat de l'hotel, el lloguer costa uns 16.000 dollars mensuals!) tot i l'huracà treien a passejar el gos (que puta gràcia li feia a les bèsties) i a fer footing (bé, ens els moments més bèsties del vent no, tot sigui dit. Ens els moments més bèsties, els únics que es veia pel carrer eren algun taxi, moltíssima policia, força bombers i els pobres repartidors de menjar en bicicleta (que us asseguro no viuen a l'Upper West Side). I sirenes, moltes sirenes amunt i avall. Tot plegat una mica dantesc i apocalíptic.

Dimarts: diuen que el pitjor ja ha passat. Que l'alarma es manté fins a les 15.00 h d'avui, i que no hi haurà ni metro, ni bus, ni tren... res de serveis públics.  Anem a donar una volta a veure què. Ara mateix sembla un dia de merda d'hivernb: pluja, vent, fred... però, com a mínim, no cauen els arbres ni volen les papereres...

A veure què ens trobem. De moment Central Park està tancat. La veritat és que des d'on el veiem tot són arbres caiguts a terra. No sé si serà un huracà (ara sembla que no tenia aquesta classificació), un tempesta tropical, la Superstorm (com li diuenels mitjans aquí), la tempesta perfecta o què. Però si nombre de morts ja puja a 1,. sigui el que sigui ha estat un desastre per la zona.

I mentres... no paren de sentir-se sirenes...
Seguirem informant.