Screw you, we're from Texas!

O sigui: "fes-te fotre, som de Texas!". I aquesta és una mica la filosofia d'aquest estat. Són més xulos que ningú... Tots els americans estan molt orgullosos de ser-ho. Però els texans són la bomba: estan tan orgullosos de ser americans com de ser, pròpiament, texans...

La nostra primera parada a Texas és Fort Worth: o el que, per a molts, és l'autèntic inici de l'Oest Americà. A aquesta ciutat (com no, fundada a partir d'un fort) arribaven els enormes ramats des de les grans planúries i, des d'aquí, es distribuien a la resta d'estats. O sigui: un enorme mercat de bestiar i molts, molts cowboys.

Avui dia, la zona de la ciutat (al tanto que és una gran ciutat!) on es desenvolupava el mercat encara conserva molts edificis de l'època: l'estació de tren, els corrals, el saloon (on per cert va morir un amic d'en Wyatt Erp -el d'OK Corral), etc. Aquest barri, que s'anomena Fort Worth Stockyards, a més a més, s'ha omplert de botigues de roba de cowboy: botes, barrets, camises i jaquetes infumables, etc... I, per si no quedés clar, els seus origens, cada dia, al matí i a la tarda, sis cowboys treuen a passejar un minit ramat de long horns que fa la delícia del guiris. És veritat que és quelcom anacrònic i pensat molt per als turistes (locals més que no pas estrangers). Però també és absolutament cert que té tot el barri té un punt d'autèntic. De mostrar, amb orgull (un orgull que només els texans poden tenir així d'inflamat) els seus orígens; les seves arrels. El cas és que per la ciutat es veuen moltes botes i molts barrets de cowboy.

L'altre part de Fort Worth que visitem és Downtown. O sigui "el centre" (tot i que el concepte americà de "cebtre" és força diferent al nostre. La cosa és que, contràriament al que ens penséssim, el centre de la ciutat és sorprenentment agradable. Una entranyable barreja de gratacels, edificis victorians, i art decó que convida a passejar. tot el downtown gira al voltant de Sundance Square, la plaça central que pren el nom d'en Sundance Kid (l'amic i soci de Butch Cassidy; o el que és el mateix, en Robert Redford a "Dos homes i un destí") que es va amagar una temporada a la ciutat. Nosaltres això de passejar ho fem i hi sopem. I, el més important, important, descobrim un bar on tenen més de 150 cerveses i, a més a més, música en directe. Què més es pot demanar al nostre primer dia a Texas?

Sí, una cosa: que no faci tanta calor. Això és, realment, un infern!