Comanche, Apache, Semínola, Delaware, Wichita i, especialment, Kiowa

D'aquesta zona d'Oklahoma són originaris els indis wichita (d'aquí el nom de les muntanyes, és clar). Però amb l'extensió de “l'home blanc”, cap a l'oest, van declarar aquesta zona territori indi i hi van encabir (no cal dir que més a la força que per gust) altres pobles d'orígens molt diferents: els kiowa del nord de les planúries (Dakota del Nord), els comanche dels deserts de Nou Mèxic i Colorado, els delaware dels boscos de Pennsylvania, els semínola dels pantans de Florida, i finalment, quan els van aconseguir enxampar, el grup dels apache d'en Gerónimo, originaris dels deserts i canons d'Arizona, Mèxic i Nou Mèxic. O sigui que a banda del puteig que significava la “reubicació”, imagineu-vos que la barreja tampoc no ho era, ni l'adaptació al medi segons per a quins.

El cas és que avui dia, la presència de les nacions índies és molt viva en aquesta zona. I, de fet, hi ha pobles com Apache o Anadarko on la majoria de població que es veu és índia. I cap allà que anem. Concretament cap a Anadarko on ens espera el museu dels indis de les planúries del sudoest, el Indian Hall of Fame, i la Indian City, una reproducció de set vivendes típiques de les tribus de la zona (tribu és un terme que ells fan servir per referir-se a ells mateixos) feta sota l'ampar del departament d'antropologia de la Oklahoma University. Però primer passem per Fort Sill.

Fort Still és l'actual escola d'artilleria  del US army . O sigui que hi viuen uns 15.000 soldats i hi treballen uns 7.000 civils. "Oju al datu"!!!!!. El cas és que el fort el van fundar els Buffalo Soldiers, és a dir, els primers regiments de soldats negres, en acabar la guerra civil americana. I va servir com a centre neuràlgic del control dels pobles indis que hi van resituar. Concretament, als voltants de Fort Sill hi van establir el poble apache i, a les seves presons hi va estar tancat unes quantes vegades en Gerónimo. De fet la gràcia del complex és veure-hi la presó, que encara és dreta ( amb d'altresedificacions de l'època)i la tomba del propi cap que hi ha dins el cementiri apache. Les llegendes i contrallegendes que hi ha sobre el personatge donen per una tesi doctoral. Ja em disculpareu que ni hi entri. El que sí fot un "iuiu" important és que mentre vas conduint per arribar al cementiri, vas escoltant el soroll dels canonassos que disparen (suposo que per fer pràctiques) i que pel volum, us asseguro que no són piules. BOOUUMMM!!!BOUUUUMMM... i tu pensant: espero que siguin ela lumnes de cursos avançats i no novells que se'ls pugui desviar el tret!!!!!

Visita feta i, acte seguit, cap a Anadarko. I com que el  museu és obert de 10.00 a 17.00 hores, cap allà que anem. I arribem a les 12.00 i els wichita que hi ha ens diuen que no. Que tanquen per anar a dinar i que a les 13.00 hores tornaran. I els preguntem pel Hall of Fame i ens diuen que també està tancat. Només ens queda el Indian City. I cap allà que anem. La nostra guia diu que no està gens malament i que ho havien comprat els indis kiowa, que estaven pensant d'obrir un restaurant. I preguntem a una persona (i seguim les indicacions); i preguntem a una altra persona (i també les seguim)... i anar preguntant arribem als afores d'Anadarko, a un turó amb un cartell al camí de l'entrada i fa mala espina... molt mala espina.

I està tot abandonat. I jo pregunto, a la gent que hem anat demanant on era, no ens podien dir: -és cap allà, però està tancat???? Finalment ens acostem a un grup d'homes que hi ha dins del bosc i ens confirmen que està tancat fa anys!!!!!! (d'acord, la nostra guia és de l'any 2006). I resulta que són kiowa que estan plantant tipis perquè la propera setmana tenen una celebració. I ens fan baixar del cotxe, i ens expliquen que el proper dissabte (dia 6 d'octubre) fan una enorme celebració i que hi estem convidats: menjar, danses, cerimònies... tot allò que puguem desitjar! Què celebren? El dia 6 d'octubre als EUA és el Veterans Day. I ells ho celebren. De fet té lògica perquè "rendeixen honors" als seus guerrers actuals. Efectivament, aquesta celebració ha vingut a substituir les antigues cerimònies guerreres. Adaptació.

El que ens ha rebut, acollit i quasi adoptat, es diu Blas Aparicio. Ja, ja ho sé: no sona molt kiowa. Però és que ell ve de mèxic (tot i que no parla un borral d'espanyol). I ens va presentant a la resta dels que estan per allà treballant, inclòs l'actual cap de la tribu. Realment són molt acollidors i divertits. Ens conviden a dinar amb ells (pollastre, dònuts, aigua, fruita) i insisteixen molt en que els agradaria que anéssim a la festa. Ufff... no podrà ser. El dia 6, en principi, estarem a Sant Antonio, Texas. Quina llàstima, no?

Finalment anem al museu (és molt petitet però no està gens malament) al Hall of Fame (està absolutament abandonat, no hi ha ningú, és un descampat amb uns quants bustos d'indis "famosos" i prou). I cap a casa (Lawton) tot passant per les Wichita per fer-hi un darrer cop d'ull. Perquè demà baixem cap a Texas.

Gràcies per l'hospitalitat, amics kiowa!!!!!!!!!