California, una escapada de 700 quilòmetres...

desert de Sonora

Doncs sí, de Tucson a Joshuah Tree hi ha una botifarrada important (més de 700 quilòmetres). Però visitar aquest parc nacional és una espina clavada de fa tres anys quan vam estar a California. I nosaltres encara la fem més llarga, la botifarra, perquè decidim anar-hi per la I8. Perquè? Doncs perquè creua d'est a oest, pràcticament, tot el desert de Sonora. És clar que, per això mateix, també va quasi tota l'estona pel costat de la frontera amb Mèxic i això fa que ens trobem les border patrol un parell de vegades més. Però res...  bon dia i passi-ho bé.

La veritat és que a l'Elisa i a mi ens agraden els "secarrals" una barbaritat. Per això ens estimem tant aquesta zona del sud i sud-est dels EUA. I déu n'hi do la sequedat d'aquests paratges. Però és quan creuem el Colorado i entrem a California que ens trobem amb allò que nosaltres imaginem com a desert: dunes i dunes i res més que dunes. Imagino que la proximitat del Sàhara i, una vegada més, el cinema, han fet que tinguem aquesta visió. Però el cert és que les dunes només són una de les expressions dels deserts, i no la més comuna, per cert. El més normal és trobar-se amb terrenys pedregosos i amb vegetació diversa. Això sí, sense gota d'aigua i molt, molt poca pluja. Així han estat, fins ara, els dos que hem visitat: Sonora i Chiuahua. Ei, que això no els resta ni una mica d'espectacularitat. Són realment preciosos.

joshua tree

I així, milla a milla, arribem a Joshua Tree, el poble que serveix d'entrada al parc del mateix nom. I com que arribem una hora abans de la posta de sol, decidim entrar a fer una volteta.

I ja flipem. Mare meva que si flipem. Tot és absolutament ple dels famosos arbres (en realitat es tracta de iuques gegants). I la posta de sol és sensacional. Això sí, tot i que de dia hem passat una calor de mil dimonis, a la nit fa fresqueta (que també està bé!).

L'endemà ens passem tot el dia dins el parc . A les 07.00 del matí ja hi som i en sortim passada la posta de sol (menys un parèntesi d'hora i mitja que la passem dins d'una bogaderia: necessitats urgents). Descobrim que la parc és enorme (hem fet uns 200 quilòmetres per dins) i que, en realitat, són dues parts ben diferents.

cholla cactus

Al sud, ens trobem amb el final del desert de Sonora que en aquest troç s'anomena Colorado Desert i és molt més pla i ple de cactus de diversos tipus (destaquen, per ho bonics que són -i perillosos, diuen- els cholla cactus). Hi ha una zona que anomenen cholla gardens que n'és plena a vesar i és, realment, molt bonic.

La zona nord, està situada a més alçada i és l'inici del desert de Mohave. Aquí, sense cap mena de dubtes, el joshua tree és el rei absolut. Diuen que aquest nom els hi van posar els mormons perquè la seva forma els recordava quan Joshuè alçava els braços per guiar el poble d'Israel cap a la terra promesa. Segurament és veritat que els mormons no beuen, però alguna cosa diferent al tabac deuen fumar....

A més dels arbres, aquesta zona també és plena d'extranyes formacions rocoses (és un lloc habitual per venir a escalar). Imagineu-vos que agafeu Montserrat, la desmonteu i l'escampeu pel mig del desert. Doncs més o menys es tracta d'això. En tot cas, la combinació roques-iuques és del tot excel·lent per als objectius de les càmeres.

En fi, que el parc és preciós i ha valgut molt la pena de venir fins aquí. La putada és que demà tenim una altra botifarra de cotxe perquè tornem a Arizonai donem per finalitzada la nostra breu visita a Califòrnia -ja ens hagués agradat, ja, estar-hi més dies). Però com deiem: tant se val, tenim cotxe, ganes i sol!