Austin, world capital of live music

O això és el que diuen (els d'Austin és clar!).

Sortin de Fort Worth i tres hores i escaig després ens plantem als afores d'Austin. Dormir als afores és l'única manera de visitar les ciutats als EUA sense que se't fongui la tarja de crèdit a un ritme més que vertiginós (menys a Nova York, que les afores deuen estar a l'alçada de Sant Miquel del Fai i, per força has de dormir dins la ciutat). Tot i agafant taxis que et duguin i, sobretot, et tornin a la nit a l'hotel, segueix sortint enormement més barat que els hotels del centre que, rarament, baixen de més de 250$ la nit (i d'aquí en amunt!). I perquè agafar taxis? En primer lloc per evitar haver d'entar a les grans ciutats amb el cotxe, i en segon lloc, perquè acabes pagant més de pàrquing que agafant el taxi.

Austin té un downtown força gran que va des del capitoli (seu del govern de Texas: Austin n'és la capital) fins al riu Colorado. I s'hi barrejen gratacels amb cases victorianes i magatzems d'aquells de totxos vermells. És un lloc agradable, però tampoc amb res d'especial. Res? Sí que té una cosa d'especial: 6th street! Els que recordeu les nostres visites a Nashville i a Memphis de l'any passat, recordareu que us parlava d'un carrer a cada ciutat on els clubs de música n'eren els reis. Doncs efectivament, Austin és la reina absoluta.

En primer lloc perquè el carrer és molt més gran que els seus homòlegs de l'altre banda del Mississippí i, en segon lloc, perquè, en general, la qualitat de les bandes és més bona (sobretot més bona que a Nashville). A més a més, no hi ha les despulles humanes pel carrer, torrats com a animals. Potser perquè no venen alcohol per dur pel carrer, potser perquè la música comença a les 19.00 (i no a les 10 del matí) o, perquè, senzillament, Austin no és tan turística... El cas és que és força agradable. Hi ha bandes realment excepcionals i guitarristes brutals (tot i que una mica "virgueros" i els agrada regalar-se). Però és que realment toquen molt bé.

A Austin conviuen dos grans estils (vaja, molts més, però dos són els reis): el country i el blues. El country no s'escolta als clubs de la ciutat, has d'anar als afores. Però el blues sí. Un blues elèctric, potent i amb solos de guitarra llarguíssims i impossibles. Un "gustasso", vaja. I, a més a més, la cervessa és força, força més barata que a d'altres ciutats dels EUA.

Però no tot són clubs i blues a Austin (o no quasi tot!). Hi ha un museu de la història de Texas realment bo i molt, molt recomenable. A més hi havia una exposició temporal sobre la música a Texas (mira, hem estat de sort!). I a l'altre banda del riu Colorado, hi el barri de SoCo (South Congress). Un barri un tant bohemi, un tant freack, ple de botigues absolutament iconoclastes, amb -també- algun club de música, botigues de discos, de moda... i un munt de llocs on prendre una cervesa a l'aire lliure. És un barri força agradable de visitar si no és perquè aquests dos dies ha fet una calor espantosa a Austin (prop dels 40º) i el barri fa una pujada que déu n'hi do!

La gent d'Austin té un caràcter força especial. No tens tant la sensació d'estar a Texas com a d'altres ciutats de l'estat. A Austin hi ha una moguda alternativa molt viva. Molta moda forá extrema i molt i molt tatoo (però una passada!) i, com he dit, molta vida musical. De fet té fama de ciutat estrafalària i als austinians ja els agrada. Sembla més una ciutat com ara San Francisco o Seattle, que no pas texana.


Ratpenats. Hi ha molts ratpenats. De fet és com un espectacle anar cada dia quan el sol es pon a sota d'un dels ponts que creua el Colorado a veure com surten a milers. I nosaltres que preguntem l'hora i ens diuen que cap a les 19.00 hores. I nosaltres que hi anem. Vosaltres els veieu? Nosaltres tampoc! Així que, com els centenars de persones que ens hem reunit per veure'ls... marxem cap a 6th street: beer&blues!