San Antonio: terra de "tejanos"

Doncs res... una mica més al sud que anem i arribem a San Antonio. I el món que continua sent un forn.

Sant Antonio és coneguda, sobretot, per tres coses: per "El Alamo", per la cultura tejana i perquè hi juguen a bàsquet els San Antonio Spurs.

El Álamo, es diu (o es deia) en realitat Misión de San Antonio de Valero i estava a la ciutat de San Antonio de Béxar (imagino que no caldrà que puntualitzi qui va fundar tot això). De fet és una de les cinc misions que hi ha a San Antonio.

Òbviament és famosa per la batalla que du el seu nom actual "El Álamo" que van perdre els texans que volien ser independents i van ser massacrats pel general Santa Ana (que s'havia erigit com a dictador mexicà i havia abolit la constitució). Després d'aquesta batalla, però, els texans en van guanyar una de crucial a San Jacinto al crit de Remember El Álamo!. I van ser una república independent durant 9 anys fins que es va  unir a la Unió (o sigui als USA). Tot això està explicat a la pel·li "El Álamo" on un "estupendu" John Wayne fa de David Crockett (que era un de Tenneessee que passava per allà). El que està clar és que vn morir tots, com diuen a Can Hollywood. El que no està tan clar és com. Pel que sembla un darrer reducte dels defensors es van acabar rendint (Oooohhhhh) i Santa Ana els va pel·lar a tots (menys a les dones). El cas és que, ejem, ejem... sembla que el tal Crocket estava entre aquests darrers... (fiuuu, fiuuuu xiulant i mirant amunt... passem dissimuladament per la història).

San Antonio, a més a més, és la capital de la cultura tejana. Al tanto que no ho he escrit amb "x" sinó amb "j". I és que és diferent. Quan ho escriuen amb la "j" és perquè es refereixen als trets culturals hispans. Més al tanto que no vol dir mexicans! Per a ells la cultura "tejana" és aquella que ve directament de quan eren, primer territori de Castella i, després, de quan eren mexicans. Però no es refereix a tots els ímputs culturals que arriben actualment de Mèxic a través de la immigració (enorme, per cert). A mi, sincerament, em costa déu i ajuda de distingir. vaja, directament no puc. L'única cosa és la música perquè canten en anglès deixant anar paraules i/o frases en espanyol. Alguna cosa estil: Tell me niña que pasó and give me your beso (bastant infumable pel meu gust,per cert, la música tejana). Suposo que en allò que, també és evident, és amb les pròpies persones. N'hi ha força que per l'aspecte tu diries que són clarament immigrants o fills o néts d'immigrants. I no. Són tejanos des de fa generacions. Uffff... molt complicat.

Perquè a més a més, la cultura mexicana també està present "a tope". Això sí, de cara en fora allò més tòpic i típic: els vestits folklòrics, el menjar (de fet està present a tot el sud dels EUA), les "rancheras", els "corridos"... Si et deixen al mig de Market Place i et fan obrir el ulls de cop, juraries que estàs a un mecat d'una ciutat mexicana (i això que no hi he estat mai!). Però a un mercat pensat pels "guiris".Tot plegat bastant rotllo.

I encara ensopeguem amb la cultura "tex-mex", que representa que és la barreja de la texana (amb "x") i la mexicana i... què voleu què us digui: ja m'he pedut fa estona!

Com us deia, a San Antonio a més de "El Álamo" hi ha quatre missions més que estan als afores de la ciutat. Nosaltres em vam visitar dues: San José i Misión Concepción. La veritat és que són molt xules. La primera cobretot és molt gran i encara es pot veure, a més de l'església, tot el conjunt de la missió: muralla, habitacions dels indis, magatzems... El cas és que als inicis aquestes missions no estaven protegides. però és clar, es veu que els franciscans van acabar fins la coronilla (aquests no se la rapen) de que tant els navajo com els apache els assaltessin cada dos per tres i van decidir d'envoltar tot el complex amb muralles que defensaven 3 o 4 soldats i un munt d'indis que vivien dins la missió. La veritat és que són força maques i en alguna encara es veuen restes dels frescos que les enbellien. La llàstima? que tant queixar-nos de la calor de Texas, el dia que ens decidim a visitar les missions fot un fred que pela i no es veu el sol per enlloc (tot no es pot tenir, oi?).

A San Antonio ens hem allotjat a l'hotel Sheraton. Que és un quatre estrelles i està ben bé al centre. Hem trobat una oferta acollonant. I tant acollonant! Perquè les habitacions eren barates, sí, però hem hagut de pagar pàrquing, hem hagut de pagar esmorzar i a l'habitació hi havia de "cortesia" taps per les orelles. Cagada!. Efectivament, la nostra habitació donava a una mena de celobert on no sé quin cony de màquines feien una remor de por. Ara que... nosaltres hem dormit igual.

Pugem a l'ascensor. puja una parella darrera nostra. Piquem el botó del sisè pis i demanem a quin pis van. Ens diuen que a l'eleven. I l'Elisa, tant campetxana com és, pica el pis 7. Jo me la miro. L'altre parella se la mira... UIx!!!!!! He fet una associació amb la cadena Seven Eleven. Olé tus huevos!

PeSeeu you soonr acabar Sant Antonio (i començar a marxar cap a El Paso, darrera destinació a Texas abans d'entrar a New Mexico, si mai aneu a sopar a la ciutat tejana, feu-ho a Riverwalk: és un complex de canals semisoterrats però a l'aire lliure que passa pel mig del downtown i que és ple a vessar de cafès, restaurants....... un plaer!

See you soon!