Perdó, però a Oklahoma, què s'hi us ha perdut?

Bona pregunta aquesta.

Wichita Mountains Wildlife National Refugee

Els motius que ens han dut a començar el viatge per aquest estat són, d'una banda, visitar l'estat més meridional de les Grans Planúries (ganes boges tenia de visitar aquest enorme fenòmen geogràfic), i de l'altre, la quantitat d'història dels indis que hi ha. Per això hem estat quasi tres dies al sud oest d'Oklahoma, a la zona de les Wichita Mountains.

I val a dir que els objectius han estat força assolits! Vaja, que n'hem sortit la mar de bé!

El primer dia ens llevàvem a Denton, Texas, encara amb les sensacions dels vols del dia anterior presents al cos, i -evidentment, no podia ser d'una altra manera- sota una intensa pluja. Ienfilem cap el nord. Unes tres hores i mitja després arribem a Lawton, Oklahoma, que serà la nostra base d'operacions i amb un sol radiant. I tatxaaaannn... és el darrer dia del "Lawton's International Festival". O sigui: moltes carpes, moltes actuacions d'allò més diverses (des de nenes "teenagers" ballant country amb barrets de cowgirl fins a guitarristes tocant una malaguenya) moltes paradetes de menjar molt marrà i una paradeta de cervesa. Però al tanto: es tracta d'un trailer aparcat del qual surten un nombre incalculable de tiradors de cervesa... piquem (i pequem, collons si pequem...).

L'endemà al matí, ens llevem ben d'hora, ben d'hora, i marxem cap a les Wichita Mountains que és un refugi de fauna (amb una part pública i altres on no s'hi pot accedir). I busquem bisonts i els trobem; i gosets de les praderies i també els trobem; i trobem -sense buscar-los- tortugues de riu, ànecs, oques... però no són tot flors i violes. Busquem i busquem rens i cèrvols i no hi ha manera. O sigui que decidim fer un canvi de plans: anem a dinar a Meers (ens ho ha recomanat el ranger del parc) i després tornem a Lawton a veure els dos museus que hi ha i, cap el vespre, tornarem a buscar les bèsties banyudes a veure si hi ha més sort.

Meers no és res. O sigui és fantàstic: al bell mig del no res d'Oklahoma hi ha aquest antic magatzem i "casa de menjars" que funciona des del 1901 donant bona carn als cowboys. i quina carn! QUines hamburgeses! Realment sensacional: auitèntica carn de "long horn" (aquelles vaques amb les banyes tant llarguíssimes). I les begudes servides amb pots de vidre d'aquells de guardar la farina o els galets!

Els dos museus de Lawton, ben diferents: l'un el museu de les grans planes del sudest i l'altre el museu de la nació "comanche". Un dolent. l'altre no tant. L'un avorrit a matar. L'altre una mica menys. Del primer surts dient: einnnggg???? però que m'has explicat?. Del segon dient, hòstia, em podies haver explicat més! El de les planes comença explicant la vida dels mamuts, continua explicant la dels indis i llavors salta a parlar dels grangers (però ni una paraula del conflicte indis-pioners, que aquí va ser la "bomba". El de la nació "comanche" t'explica quatre coses de la seva cultura i de seguida s'esplaia -excessivament pel nostre gust- en el paper dels indis en l'exercit. En l'exercit? Sí... perquè durant la II Guerra Mundial els "comanche" (jo crec recordar que també els "navajo") els van allistar per a fer de radio operadors en la seva llengua que ningú (ni alemanys ni japonesos -ni els propis aliats- entenien ni en broma). Però és que a més a més, és que aquí al costat hi ha Fort Sill, una mega base de l'exercit i de la que ja us en parlaré demà.

La qüestió és que ens en vam entornar a les Wichita i... BINGO! vàrem podre veure 5 rens femella i un cèrvol jove mascle. Tothom ens ha felicitat d'allò més perquè són molt difícils de veure, i és que això, amics meus, no és Yellowstone! Ah, també vam tenir la sort de veure l'amiga de la que us adjunto la fotografia. Quina bèstia! A més a més, la taràntula dels nasos quan m'hi acostava per fer-li la foto es girava i caminava cap a mi.... Grrrrrrrrrr