bisbee, cactus i cinema

Bisbee és un poble la mar de bonic i bucòlic enfilat a un canó. Antigament havia estat un poble miner i d'aquí la seva estructura de carrers amunt i carrers avall. La veritat és que, abanda de ser protagonista geogràfic de la pel·licula "3:10 to Yuma" i el seu remake (sensacional, per cert, del mateix nom), el més destacable és que s'ha convertit en un cau de bohemis, de hippies i de penjats de la "maria". Però és bonic de passejar-s'hi.

Ens hi estem una estona, prenem un cafetó, passejem tot suant i posem rumb a Tucson per anar a visitar el Saguaro National Park.

A veure, per a que ens entenguem: el saguaro són els cactus dels sibuixos animats, els de les pel·lícules del far west, els que tenen braços que sembla que s'estiguin rendint. Tot i que com ja us havia dit, n'haviem vist creuant les muntanyes, la veritat és que els d'aquí són molt grans i molt xulos. Vaja, que entre el parc del bosc petrificat i aquest ja hem començat amb l'etapa del viatge de "oooohhh" i "aaaahhhhh".  D'acord que l'Elisa no és molt alta, però no em direu que la bèstia no se les porta. A un test a casa, òbviament, no hi cap.

Evidentment no només hi ha aquests cactus, n'hi a d'altres, però aquests són especialment espectaculars. Imagineu-vos una vall pelna d'aquests cactus: sembla que tinguis un exercit rendint-se als teus peus.

Tot i així, pel parc estem pràcticament sols i això ens permet veure-ho tot amb gran tranquil·litat, fer fotos i observar, algun coiot, algun picasoques, algun conill i... un roadrunner!!!!! Sí, l'ocell que empaitava el pobre coiot i al que parava tot de trampes amb explosius "ACME" (que, per cert, existeixen!). Sincerament haig de dir que em feia molta il·lusió veure'l perquè fa tres anys no vaig poder. Sincerament, també, us diré que "me l'imaginava més gran".

Ens agrada tant el parc i ens agrada tant la calor que fa a Tucson que decidim passar-hi un dia més.

I l'endemà el dediquem a dos grans objectius: San Xavier del Bac Mission (s'escriu tal i com ho he fet jo) i Old Tucson Studios.

Fantàstic.

San Xavier és una missió com aquelles que ens imaginem o que hem vist a les "pel·lis". Tota blanca, molt bonica, molt gran. La veritat és que és, potser, lamés espectacular de les que hem vist fins ara. És, evidentment, l'edifici més antic d'Arizona. I val molt la pena restar un dia més a Tucson només per veure-la. Això sí, fot una calda espectacular. I és que la missió està a les afores de Tucson enmig d'una reserva índia i envoltada del més absolut no res. Cal pensar que Tucson està ben bé al mig del desert de Sonora.

Però si volíem calor, a Tucson Old Studios l'hem passat tota. Mareeee mevaaaaa.

Situem-nos: Tucson Old Studios són uns estudis de cinema. Malgrat encara s'hi fa alguna coseta, viu, sobretot, d'obrir i ensenyar els seus sets i localitzacions diverses. Evidentment no hi falten espectacles al carrer, tirotejos, lluites, etc.

El cas és que aquí es van rodar pel·lícules realment importants i conegudes, al tanto que no parlem d'uns estudis de segonas fila: "Duelo en OK Corral", "Tombstone", "Rio Bravo", "Rio Lobo", "3:10 to Yuma", "Los 3 amigos", "Young Guns2" i sèries com ara... "La casa de la pradera" i "Bonanza". És divertit veure com el Rio Lobo és un riuet artificial, com la missió i moltes cases no tenen darrera, són només façana, com el tren només es mou 20 metres, etc.

I és divertit veure els especialistes fer numerets de baralles, duels, tirotejos, les noies ballant el "can can", etc. Aquests són una mica més professionals que els de Tombstone, us o asseguro. I, a més a més, són la mar de simpàtics.

Vaja que és un mini part temàtic basat en el wild far west, tot i que a mitjans la dècada dels noranta un incendi es va carregar la mitat dels decorats.

Tot i així, per la seva història, és un lloc que es fa respectar.

Ara bé, passem tantíssima calor... arribem als, pràcticament, 40 graus. Però més que els graus, el que és bestial és el sol. No m'extranya que no facin el canvi d'horari a l'estiu i a l'hivern. Tal i om diuen ells: nosaltres no volem més sol. Volem que arribi el vespre i la fresca.

Com que ens estem movent molt a la vora de la frontera amb Mèxic, ens tornen a aturar els border patrol. Però aquesta vegada es mostren absolutament amables. Tot i que el paio es diu Hant, intenta parlar-nos espanyol. Vaja, per fer-nos obrir el maleter ens diu: "el favor abrir la cajuela", però tot i així l'entenem! Res, aquest cop, una vegada inspeccionat el maleter i passat el gos... moltes gràcies i adéu.

Propera parada: Joshua Tree National Park, California.
- Ep, però això està a més de 700 KM....
- I què? tenim cotxe, tenim ganes i tenim sol....